Mandràgora
Mandragora  | |
|---|---|
 Flors de Mandragora officinarum | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Solanales |
| Família | Solanaceae |
| Gènere | Mandragora L., 1753 |
Mandràgora (Mandragora) és un gènere de plantes amb flor dins la família de les solanàcies.
Particularitats
[modifica]És una planta que creix arran de terra, les fulles es troben agrupades en una roseta basal. Les flors són violàcies o verdoses i el fruit és una baia groga o ataronjada. L'arrel té una forma especial que antigament hom considerava homínida.
Les mandràgores són originàries del sud d'Europa i de l'Àsia occidental. El nom de la mandràgora prové del grec, en què significa dolenta per al ramat. En àrab s'anomena luffâh, que vol dir poma de Satan, en al·lusió a la forma del fruit i a la seva mala olor. Alguns botànics situen les plantes del gènere Mandragora dins del gènere Atropa (el de la belladona).
Tradicions
[modifica]La mandràgora té una gran tradició en el folklore europeu i del Pròxim Orient. S'utilitzava tant a la medicina tradicional com a la bruixeria.[1]
Antigament hom atribuïa a les mandràgores fortes propietats afrodisíaques, afirmant que provocava el desig immediatament. Així la mandràgora és una de les espècies vegetals esmentades a la Bíblia, al llibre del Gènesi 30:14-16, amb el nom de dudaïm (sg.: dudai, masc.):
- Rubèn sortí al temps de la sega dels blats, trobà mandràgores al camp i les portà a Lia, la seva mare. Aleshores Raquel digué a Lia: “Dona'm, si et plau les mandràgores del teu fill!” I li respongué: “Et sembla poc d'haver-me pres el marit que encara em vols prendre les mandràgores del meu fill?” Raquel li digué: “D'acord: que aquesta nit dormi amb tu a canvi de les mandràgores del teu fill.” Al capvespre, quan Jacob tornava del camp, Lia li va sortir a l'encontre i li va dir: “Has de venir amb mi perquè t'he aconseguit a canvi d'unes mandràgores del meu fill.” I Jacob va dormir amb ella aquella nit.”[2]
- També són esmentades al Càntic dels Càntics 7:14:
- “¹⁴ Les mandràgores exhalen perfum,
- i a les nostres portes tenim tots els fruits saborosos:
- de novells i de vells encara;
- els he reservats per a tu, estimat meu!”.[3]
Hom creia que les mandràgores creixien espontàniament als llocs on les gotes de semen d'un penjat havien caigut a la terra. Perquè la mandràgora no perdés el seu poder, el treball de desarrelar-la de terra l'havia de fer un gos famèlic, al qual després hom havia de donar carn. Alguns textos que emfatitzen el poder guaridor de la mandràgora: .. .un home malalt d'un mal incurable per al qual es va cap remei, ni herba ni mandràgora.[4]
No obstant això, la mandràgora és una planta altament tòxica que pot provocar la mort d'aquell que la ingerís (fins i tot en petites quantitats).
El gènere té quatre espècies, de les quals la Mandragora officinarum n'és la més coneguda a les nostres contrades. Té propietats emètiques (productores del vòmit) i hom deia que afavoria la circulació de la sang. Malgrat llur prestigi en el passat, aquestes plantes ja no s'utilitzen actualment en la medicina.
En la literatura
[modifica]Nicolau Maquiavel va escriure una obra de teatre anomenada La Mandràgora.
Bibliografia
[modifica]- Bromfield, William: An account of the English nightshades, and their effects. With the original case of Dr. Lambergen, as delivered in his inaugural thesis. London: printed for R. Baldwin, and G. Woodfall, 1757.
- Foucaud, André: “Sur l'origine botanique du «dudaïm» ”. Dins: Revue d'Histoire de la Pharmacie 49 (1961), pp. 153-155. Versió online.
- Heiser, Charles B. Jr (1969). Nightshades - The Paradoxical Plant. Pàgs. 131-136. W. H. Freeman & Co. ISBN 0-7167-0672-5.
- Thompson, C. J. S. (reprint 1968). The Mystic Mandrake. University Books.
- Ungricht, Stefan, i Sandra Knapp, i John R. Press: A revision of the genus Mandragora (Solanaceae). Dins: Bulletin of the Natural History Museum. Botany series. volum 28, Nº 1, 1998, Pàgs. 17–40, online.
- Zhi-Yun Zhang, i Anmin Lu, i William G. D'Arcy: Mandragora. Dins: Plantilla:BibISBN online, PDF-Datei (engl.).
- Wentzel, M.: Über die chemischen Bestandteile der Mandragorawurzel. Tesi de doctorat. Berlin: 1900.
Referències
[modifica]- ↑ Paul Christian, The History and Practice of Magic. 1963
- ↑ Gènesi 30; Gelosia entre Raquel i Lia
- ↑ Càntic dels Càntics Arxivat 2012-02-03 a Wayback Machine..
- ↑ Marie-Claire Zimmermann, Anne Charlon et al. Actes del Dotzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, vol 2. Universitat de Paris IV - Sorbonne, 4-10 de setembre de 2000, Publicacions de l'Abadia de Montserrat
