Maria Eugènia Aubet i Semmler
Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) María Eugenia Aubet Semmler 30 abril 1944 Barcelona |
Mort | 18 febrer 2024 (79 anys) Barcelona |
Catedràtica d'universitat | |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Barcelona - doctorat |
Activitat | |
Camp de treball | Arqueologia feniciopúnica, prehistòria, arqueologia i arqueologia antiga |
Ocupació | arqueòloga, historiadora, professora d'universitat |
Activitat | 1969 - 2016 |
Ocupador | Universitat Pompeu Fabra |
Premis | |
Maria Eugènia Aubet i Semmler (Barcelona, 30 d'abril de 1944 - Barcelona, 18 de febrer de 2024)[1][2] fou una arqueòloga i historiadora catalana, catedràtica de Prehistòria de la Universitat Pompeu Fabra, directora del Laboratori d'Arqueologia. Especialitzada en l'Arqueologia fenici-púnica.[3][4]
Biografia
[modifica]María Eugenia Aubet Semmler es va llicenciar en Filosofia i Lletres (Secció Historia Antiga: Prehistòria) per la Universitat de Barcelona, l'any 1969. Doctora en Història per la Universitat de Barcelona, l'any 1970. Les seves principals línies de recerca són l'Arqueologia fenici-púnica i la Protohistòria mediterrània.[3] Ha realitzat estudis com a investigadora principal sobre la colonització fenícia en la badia de Màlaga i la seva hinterland finançada per la Direcció general de Béns Culturals de la Junta d'Andalusia, des de 1986 a 1992.[3]
Des de 1999 a 2001, va dirigir el projecte: Anàlisi de dos moments històrics diferents i diversos espais geogràfics mediterranis que han experimentat l'impacte d'una dominació colonial. Tots dos fenòmens colonials corresponen als dos períodes de major desequilibri social i econòmic de la història del Mediterrani: d'una banda l'època prerromana (colonitzacions fenícia i grega), quan les enormes distàncies socials i econòmiques existents entre tots dos extrems del Mediterrani van afavorir fenòmens colonials (societats "civilitzades" versus pobles "bàrbars"), per un altre, les relacions entre Espanya i el nord d'Àfrica, que acaben amb el procés colonial del protectorat del Marroc durant els segles XIX i XX. Tenint com a col·laboradors a Lluís Riudor Gorgas, Ana Delgado Hervás, Víctor Farías Zurita, Antoni Luna Garcia, Núria Rovira Buendía i Francisco Jesús Núñez Calvo.[3]
Després de tres anys d'absència, el Laboratori d'Arqueologia de la UPF, dirigit per María Eugenia Aubet, va reprendre des del mes de maig de 2014 les seves tasques d'excavació a la mítica ciutat de Tir, en el sud del Líban. Seran els primers que han obtingut el permís de les autoritats libaneses per excavar a la zona del que era el centre de Tir, l'antiga illa i la part noble en la qual estaven situats els temples, palaus i mercats.[5]
Obra
[modifica]- Aubet Semmler, María Eugenia (1994). Tir i les colònies fenícies d'occident. Barcelona: Crítica, 1994. ISBN 84-7423-694-0.[6]
- Aubet Semmler, María Eugenia (1987). Tir i les colònies fenícies d'occident. Barcelona: Bellaterra, D.L. 1987. ISBN 84-7290-052-5.
- Aubet Semmler, María Eugenia (1978). La necròpolis de Setefilla en Lora del Riu, Sevilla: (túmulo B). Barcelona: Departament de Prehistòria i Arqueologia, 1978. ISBN 84-600-1325-1.
- Aubet Semmler, María Eugenia (1976). La ceràmica púnica de Setefilla. Valladolid: Universitat, Departament de Prehistòria i Arqueologia, 1976. ISBN 84-600-0679-4.
Referències
[modifica]- ↑ Griñán, Francisco. «Muere la arqueóloga y catedrática María Eugenia Aubet, principal impulsora del yacimiento fenicio del Cerro del Villar» (en castellà), 18-02-2024. [Consulta: 19 febrer 2024].
- ↑ Molina, Marta Torres. «Fallece María Eugenia Aubet, la primera gran experta en la cueva de Tanit en Ibiza» (en castellà), 19-02-2024. [Consulta: 19 febrer 2024].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 http://www.upf.edu/huma/directori/alfabetic/aubet.html Arxivat 2014-11-06 a Wayback Machine.
- ↑ «Maria Eugènia Aubet i Semmler». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «http://www.upf.edu/enoticies/home_upf_es/0315.html#.». Arxivat de l'original el 2014-07-14. [Consulta: 16 març 2016].
- ↑ «María Eugenia Aubet Semmler» (en castellà). [Consulta: 19 febrer 2024].