Vés al contingut

Maria d'Anjou i d'Aragó

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMaria d'Anjou i d'Aragó

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Marie d'Anjou Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 octubre 1404 Modifica el valor a Wikidata
Angers (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 novembre 1463 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Les Châtelliers (França) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Sepulturabasílica de Saint-Denis Modifica el valor a Wikidata
Regent
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióregent Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolReina consort de França Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Valois-Anjou Modifica el valor a Wikidata
CònjugeCarles VII de França (1422 (Gregorià), 1422 (Gregorià)–1461 (Gregorià)) Modifica el valor a Wikidata
FillsLluís XI de França, Joan de França, Caterina de Valois i d'Anjou, Radegonde de França, Jacques de France, Violant de Valois, Joana de Valois i d'Anjou, Marguerite de France, Jeanne de France, Marie de França, Magdalena de França, Carles de Valois, duc de Berry Modifica el valor a Wikidata
ParesLluís II de Provença Modifica el valor a Wikidata  i Violant d'Aragó Modifica el valor a Wikidata
GermansLluís III de Provença
Renat I d'Anjou
Carles IV del Maine
Violant d'Anjou Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 101701560 Modifica el valor a Wikidata

Maria d'Anjou i d'Aragó (francès: Marie d'Anjou) (Angers, 14 d'octubre de 1404 - Les Châtelliers, 29 de novembre de 1463), infanta de Provença i princesa de Nàpols, fou reina consort de França (1422-1461). Es va casar el 1422 amb Carles VII de França, fill de Carles VI de França i d'Isabel de Baviera.

Orígens familiars

[modifica]

Filla del duc Lluís II de Provença, comte de Provença i rei de Nàpols, i la seva esposa Violant d'Aragó. Era neta per línia paterna de Lluís I d'Anjou i Maria Chatillon-Blois, i per línia materna del comte-rei Joan I d'Aragó i Violant de Bar. Fou germana dels reis Lluís III de Nàpols i Renat I de Nàpols.

Biografia

[modifica]

Reina de França

[modifica]

Va omplir el seu paper de reina, ja que va donar al seu espòs l'hereu al tron, el futur Lluís XI de França. No obstant això, fou apartada de la vida sentimental del seu marit, el qual preferia a la bella Agnès Sorel. Coneixia Carles VII de França des de la seva joventut, i s'hi va criar, ja que aquest va passar la seva infantesa a l'Anjou. En efecte, després de les seves esposalles, Violant d'AragÓ no desitjant deixar la seva filla a París en un període perillós, sobretot per l'amenaça dels borgonyons, se la va emportar junt amb el seu futur gendre que tenia encara dos germans grans, el febrer de 1414.[1]

El 7 d'octubre de 1461, la reina va tenir l'immens plaer d'acollir, a la seva residència d'Amboise, Al seu fill Lluís XI consagrat i retornat del Brabant.[2] Dos anys més tard, al final de la seva vida, la reina se'n va anar a Santiago de Compostel·la. Segons una especialista del pelegrinatge de Compostela, Denise Péricard-Méa, és possible que fos una ambaixadora secreta del seu fill Lluís, ja que el pelegrinatge va ser efectuat a l'hivern, és a dir a la mala estació, i a més per mar.[3][4] Tanmateix, no se sap segur, sent tot això secret per excel·lència."

Núpcies i descendents

[modifica]

Es casà el 1422 a Bourges amb el delfí i futur rei Carles VII de França. D'aquest matrimoni van néixer:

Defunció

[modifica]

Va morir el 29 de novembre de 1463, de tornada d'un pelegrinatge a Santiago de Compostel·la, quan era a l'abadia cistercenca de Notre-Dame dels Châtelliers (diòcesi de Poitiers), després de dos anys de viduatge i d'un regnat marcat per les victòries de França sobre Anglaterra, i sobretot l'alliberament d'Orleans per Joana d'Arc. Aquesta gran dona fou enterrar a la basílica de Saint-Denis amb el seu espòs Carles VII de França.

De resultes d'aquest traspas, Regnaud el Queux va compondre L'exclamation en la mort de Marie d'Anjou on aquesta desaparició és presentada com una apoteosi.[5]

El seu marit tingué diverses relacions amoroses, la més destacada amb Agnès Sorel.

Referències

[modifica]
  1. Didier Feuer i Jean d'Hendecourt, Dictionnaire des Souverains de France et de leurs épouses, pàg. 347, Pygmalion, París 2006
  2. Joseph Vaesen i Étienne Charavay Lettres de Louis XI, volum XI "itinéraire", Librairie Renouard, París 1909.
  3. [enllaç sense format] http://www.saint-jacques.info/reines.html
  4. Com a justificatiu, Denise Péricard-Méa va trobar la carta de Lluís XI enviada als habitants d'Amboise el 16 de setembre de 1466: "De par le roy. Chiers et bien amez, pour ce que nostre tres chere et tres amee tante la contesse de Witembergh, laquelle est puis naguerre venue devers nous pour aucunes ses affaires, s'en va presentement devers nostre tres cher et tres ame oncle le roy de Secille, et de la a l'intencion de s'en aller en pelerinaige a monseigneur saint Jacques de Galice, nous voulons et vous mandons que vous la recevez et lui faites tout l'onneur et la meilleure chere que faire sera possible, tout ainsi [que] vouldriez faire a nous mesmes, et en ce faisant, vous nous ferez tres singulier et agreable plaisir. Donne a Montargis, le XVIe jour de septembre. Loys Toustain (secrétaire) A noz chiers et bien amez les bourgeois, manans et habitans de la ville d'Amboise" (de part del rei, estimats la nostre benvolguda i estimada tia la comtessa de Witemberg, que ha vingut a nosaltres no fa gaire per diversos afers, i després de presentar-se al nostre molt estimat oncle el rei de Sicília, té la intenció d'anar en pelegrinatge a Santiago de Compostel·la, i nosaltres volem i us ordenem que la rebeu i li feu els honors màxims que sigui possible, tant com els que ens podrie fer a nosaltres mateixos, i fent això ens fereu un singular i agradable plaer. Donat a Montargis el dia XVIde setembre. Loys Toustain (secretari) als nostres estimats burgesos, menestrals i habitants de la vila d'Amboise); Joseph Vaesen i Étienne Charavay Lettres de Louis XI, volum III pàgs. 93-94, Société de l'Histoire de France et Librairie Renouard, París 1887.
  5. Jacques Heers Louis XI pàg. 132, Perrin, París 2003