Metis (filla d'Oceà)

Metis
	;
Tipus	oceànide ; deïtat aquàtica
Context
Mitologia	Religió a l'antiga Grècia
Dades
Gènere	femení
Família
Cònjuge	Zeus
Mare	Tetis
Pare	Ocèan
Fills	Atena, Laas (en) , Poros i Minerva
Altres
Domini	saviesa

Metis com al·legoria de la prudència; Luca Giordano.

Segons la mitologia grega, Metis (en grec antic Μῆτις), va ser una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis. El seu nom significa 'prudència', o, en el mal sentit, 'perfídia'.

Metis va ser la primera muller (o la primera amant) de Zeus i la que alliberà els germans d'aquest donant una droga a Cronos, després que fou derrotat, perquè els vomités, ja que se'ls havia empassat.

Havent sabut per l'oracle que un fill de Metis destronaria el pare i estant ja ella encinta, Zeus, per consell de Gea, o de la mateixa Metis, l'engolí. Passat el període de gestació, del cap de Zeus va néixer Atena.^[1]

Els estoics varen al·legoritzar Metis com a personificació de la prudència, forma en la qual va perdurar a l'antiga Roma i fins al temps del Renaixement.^[2] El gínjol, símbol del silenci, es feia servir als temples romans dedicats a la prudència.

Vegeu també

Referències

↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 363. ISBN 9788496061972.
↑ A.B. Cook, Zeus (1914) 1940, noted in Brown 1952:133 note.

Bibliografia

Jordi Parramon i Blasco, Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 149 (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 8429741461

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Metis

[1] Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 363. ISBN 9788496061972.

[2] A.B. Cook, Zeus (1914) 1940, noted in Brown 1952:133 note.

[1]

[2]