Vés al contingut

Miguel Correa y García

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMiguel Correa y García

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r agost 1832 Modifica el valor a Wikidata
Sevilla (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort31 gener 1900 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Senador vitalici
21 abril 1899 – 31 gener 1900
Senador del Regne
10 abril 1898 – 21 abril 1899
Circumscripció electoral: Logronyo
Ministre de Guerra
4 octubre 1897 – 4 març 1899
← Marcelo Azcárraga y PalmeroCamilo García de Polavieja y del Castillo →
Capità general de la V Regió Militar
14 gener 1897 – 4 octubre 1897
← Julio Seriñá y RaymundoÁlvaro Suárez Valdés y Rodríguez San Pedro →
Capità general de les Illes Balears
22 setembre 1896 – 14 gener 1897
← Agustín Araoz BalmasedaJoaquín Ahumada Centurión → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, militar Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Liberal Fusionista Modifica el valor a Wikidata

Miguel Correa y García (Sevilla, 1 d'agost de 1832 - Madrid, 31 de gener de 1900) va ser un militar i polític espanyol, ministre de Guerra durant la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena.

Biografia

[modifica]

De jove va ingressar a l'exèrcit i progressà ràpidament fins a tinent general. De 1891 a 1894 fou governador de Cueta i de la capitania del Nord d'Àfrica. Práxedes Mateo Sagasta el va nomenar ministre de la Guerra entre octubre de 1897 i març de 1899 i senador per Logronyo de 1898 a 1899 i senador vitalici des d'aquest any.[1]

Com a ministre de guerra, el 26 de març de 1898 va declarar que la guerra contra els Estats Units era inevitable, però quan Sagasta va anunciar l'abril del mateix any la suspensió d'hostilitats a Cuba s'hi va oposar i amenaçà de dimitir, perquè creia que malgrat la feblesa de l'Armada Espanyola creia que l'Exèrcit espanyol estava preparat per una guerra amb els Estats Units. Després de començar les hostilitats va preferir enviar l'Armada espanyola a les Filipines i no al Carib, però el govern s'hi va oposar. Després de la batalla de Santiago de Cuba va instar als governadors de Cuba, Puerto Rico i Filipines a la resistència a ultrança, i es va oposar al protocol de pau de 12 d'agost de 1989.[2]

Referències

[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Marcelo Azcárraga y Palmero
Ministre de Guerra

1897-1899
Succeït per:
Camilo García de Polavieja y del Castillo