Vés al contingut

Monestir de Sant Pelayo de Antealtares

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Monestir de Sant Pelayo de Antealtares
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusMonestir Modifica el valor a Wikidata
Part deCamí de Sant Jaume Francés a la província de La Corunya Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura barroca Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSantiago de Compostel·la (província de la Corunya) Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 52′ 50″ N, 8° 32′ 35″ O / 42.8806°N,8.5431°O / 42.8806; -8.5431
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data?
Identificador669-905

El Real Monestir de Sant Pelayo d'Antealtares (Mosteiro de Sant Paio de Antealtares en gallec), actualment, és un convent espanyol de monges benedictines de clausura situat a Santiago de Compostel·la, pertanyent des de la seva fundació a l'Orde benedictí. Es troba en el centre històric, enfront de la capçalera de la catedral de Santiago de Compostel·la, tancant la plaça de la Quintana.

Història

[modifica]

Antealtares va ser originàriament monestir de monjos sota l'advocació de Sant Pere. Cap a mitjans del segle xii, va acabar per rellevar a Sant Pere com a titular Pelayo, el nen màrtir gallec.

La seva comunitat va formar part essencial, des de l'Alta Edat Mitjana, del nucli devocional i cultural del “Locus Santi Jacobi” fundat per Alfons II d'Astúries a la primera cambra del segle IX. La seva tasca es va centrar en la cura de l'Altar de l'Apòstol, el servei litúrgic i l'atenció dels primers pelegrins. Amb el lliurament dels monjos d'Antealtares, Compostela va arribar a ser un gran focus d'espiritualitat i de cultura.

Al 1499, el reformador Fra Rodrigo de València, per mandat dels Reis Catòlics, va decidir que fos aquest monestir el centre de la reforma dels monestirs femenins de l'ordre en Galícia, confirmant-se la fundació i dotació mitjançant butlles papals de Innocenci VIII i Alexandre VI i l'autoritat del Capítol General de la Congregació de Valladolid el dia 23 de juliol de 1499.

Cinc-cents anys després d'aquest esdeveniment les Seguidores del Sant de Núrsia continuen en Antealtares com a única presència monàstica, però en continuïtat d'aquelles altres de l'Ordre que va tenir la ciutat de Santiago des dels seus mateixos orígens a principis del segle ix.