Monestir de Sant Pelayo de Antealtares
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Monestir de Sant Pelayo de Antealtares | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Monestir | |||
Part de | Camí de Sant Jaume Francés a la província de La Corunya | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | arquitectura barroca | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Santiago de Compostel·la (província de la Corunya) | |||
| ||||
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | ||||
Data | ? | |||
Identificador | 669-905 | |||
El Real Monestir de Sant Pelayo d'Antealtares (Mosteiro de Sant Paio de Antealtares en gallec), actualment, és un convent espanyol de monges benedictines de clausura situat a Santiago de Compostel·la, pertanyent des de la seva fundació a l'Orde benedictí. Es troba en el centre històric, enfront de la capçalera de la catedral de Santiago de Compostel·la, tancant la plaça de la Quintana.
Història
[modifica]Antealtares va ser originàriament monestir de monjos sota l'advocació de Sant Pere. Cap a mitjans del segle xii, va acabar per rellevar a Sant Pere com a titular Pelayo, el nen màrtir gallec.
La seva comunitat va formar part essencial, des de l'Alta Edat Mitjana, del nucli devocional i cultural del “Locus Santi Jacobi” fundat per Alfons II d'Astúries a la primera cambra del segle IX. La seva tasca es va centrar en la cura de l'Altar de l'Apòstol, el servei litúrgic i l'atenció dels primers pelegrins. Amb el lliurament dels monjos d'Antealtares, Compostela va arribar a ser un gran focus d'espiritualitat i de cultura.
Al 1499, el reformador Fra Rodrigo de València, per mandat dels Reis Catòlics, va decidir que fos aquest monestir el centre de la reforma dels monestirs femenins de l'ordre en Galícia, confirmant-se la fundació i dotació mitjançant butlles papals de Innocenci VIII i Alexandre VI i l'autoritat del Capítol General de la Congregació de Valladolid el dia 23 de juliol de 1499.
Cinc-cents anys després d'aquest esdeveniment les Seguidores del Sant de Núrsia continuen en Antealtares com a única presència monàstica, però en continuïtat d'aquelles altres de l'Ordre que va tenir la ciutat de Santiago des dels seus mateixos orígens a principis del segle ix.