Montclar

Montclar
	Bandera Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
	42° 01′ 05″ N, 1° 45′ 54″ E / 42.0181°N,1.765°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Àmbit funcional territorial	Catalunya Central
Comarca	Berguedà
Capital	Montclar
Població humana
Població	129 (2023) (5,89 hab./km²)
Llars	20 (1553)
Gentilici	Montclarenc, montclarenca
Idioma oficial	català
Geografia
Part de	Mancomunitat d'aigües BERSOLS
Superfície	21,9 km²
Banyat per	riera de Navel
Altitud	728 m
Limita amb	l'Espunyola ; Montmajor ; Viver i Serrateix ; Casserres ; Avià
Organització política
• Alcaldessa	Raquel Sala i Prat (2015–)
Identificador descriptiu
Codi postal	08619
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	08130
Codi IDESCAT	081304
Lloc web	montclar.cat

Montclar és un municipi de la comarca del Berguedà.^[1] Amb 22,08 km², és envoltat pels termes de l'Espunyola al nord, Avià al nord-est, Casserres a l'est, Viver i Serrateix al sud i Montmajor al sud-oest. El municipi de Montclar té l'enclavament de Sant Quintí de Montclar. El poble, que és dalt d'una serra, s'estructura a l'entorn d'una plaça, en un extrem de la qual hi ha l'església parroquial i, al davant, la casa senyorial coneguda com el castell.

Geografia

Llista de topònims de Montclar (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Demografia

Entitat de població	Habitants
Casó, el	54
Montclar	42
Torregassa	16

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
10	11	20	89	179	521	363	356	353	379

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
387	361	417	361	283	263	270	256	256	256

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
128	120	117	118	126	116	117	112	115	117

2016	2018	2020	2022	2024	2026	2028	2030	2032	2034
119	129	139	136	-	-	-	-	-	-

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Cultura i patrimoni

L'església parroquial està dedicada a Sant Martí. És d'estil romànic i va ser construïda al segle xii. És de nau única amb absis. Té annex un campanar de planta quadrada amb coberta a quatre aigües. Al seu interior es conserven dos retaules barrocs així com un altre d'estil neoclàssic. L'edifici va ser reformat completament la dècada de 1970. En el mateix terme municipal hi ha dues esglésies romàniques. La de la Santa Creu és de nau única i té un campanar d'espadanya.^[2]

L'església de Sant Quintí de Montclar és també d'una sola nau, coberta amb volta de canó. Té un absis semicircular cobert amb volta de quart d'esfera. Al seu interior hi havia una lipsanoteca del segle xi que actualment es conserva al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.

Montclar celebra la seva festa major al mes de gener, coincidint amb la festivitat de Sant Sebastià.

Economia

L'activitat econòmica del terme es basa únicament en l'agricultura, bàsicament de secà (blat, civada, patates, blat de moro, farratges), la ramaderia i l'explotació forestal.

Història

Montclar és documentat des del segle xi, però el castell pròpiament no surt esmentat fins al 1309, quan passà a domini reial (era regentat per la família dels Montclar) i s'engrandí. Al segle xvii, quan era propietat de la família nobiliària dels Tamarit, l'antic castell fou transformat en masia, coneguda com cal Metge Sastret. Aquest conjunt fou declarat bé d'interès cultural el 1985.^[2] La major part dels habitatges es van construir els segles xvii i XVIII, moment en què la població augmentà considerablement. Actualment, molts d'aquests habitatges han estat restaurats i s'han convertit en segones residències.

Referències

↑ Romaní, Daniel «Pobles despoblats». diari Ara [Barcelona], 13-10-2011, p.30-31 [Consulta: 13 octubre 2011].
↑ ^2,0 ^2,1 El Berguedà. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1994. ISBN 8439326718.

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Montclar

Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya

[1] Romaní, Daniel «Pobles despoblats». diari Ara [Barcelona], 13-10-2011, p.30-31 [Consulta: 13 octubre 2011].

[gencat-2] 2,0 ^2,1 El Berguedà. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1994. ISBN 8439326718.

[1]

[2]