Ninotchka

Ninotchka
	;
Fitxa
Direcció	Ernst Lubitsch
Protagonistes	Greta Garbo; Béla Lugosi; Melvyn Douglas; Ina Claire; Sig Ruman; Ernst Lubitsch; Felix Bressart; Rolfe Sedan; Alexander Granach; Armand Kaliz; Dorothy Adams; George Tobias; Gregory Gaye; Lawrence Grant; Mary Forbes; Richard Carle; Tamara Shayne; Frank Reicher; Bess Flowers; William Irving; Peggy Moran; Wolfgang Zilzer; Ellinor Vanderveer; Edwin Maxwell
Producció	Ernst Lubitsch i Sidney Franklin
Dissenyador de producció	Cedric Gibbons
Guió	Billy Wilder, Walter Reisch, Charles Brackett i Melchior Lengyel
Música	Werner R. Heymann
Fotografia	William H. Daniels
Muntatge	Gene Ruggiero
Vestuari	Adrian
Productora	Metro-Goldwyn-Mayer
Distribuïdor	Metro-Goldwyn-Mayer i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica
Estrena	1939
Durada	110 min
Idioma original	anglès
Versió en català	Sí
Color	en blanc i negre
Descripció
Gènere	comèdia romàntica
Lloc de la narració	París
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor actriu (1940); Oscar a la millor història (1940); Oscar al millor guió adaptat (1940); Oscar a la millor pel·lícula (1940) ;
Premis	National Board of Review a les 10 pel·lícules més destacades ;

Ninotchka és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Ernst Lubitsch i estrenada l'any 1939.

Argument

Ninotchka, una severa comissària russa, és enviada per Moscou a supervisar la missió especial a París de tres camarades que han de vendre les joies d'una duquessa, confiscades després de la revolució.^[1]

Comentaris

Un guió farcit de brillants diàlegs escrits per Charles Brackett, Billy Wilder i Walter Reisch. Va ser la primera comèdia interpretada per Greta Garbo; fet que va permetre anunciar el film amb el cèlebre eslògan «La Garbo riu!». S'ha assenyalat que Ninotchka és una sàtira anticomunista resolta en clau de comèdia elegant, amb apunts propis de la farsa, tot i que en realitat es tracta d'un informal i a estones cínic al·legat a favor de la bona vida i dels seus plaers, en contra de les normes ètiques derivades de qualsevol ideologia rígida. La presentació del comunisme soviètic és massa grollera i la vida tova dels grans hotels parisencs ve marcada per l'estil de l'opereta vienesa, tan pròpia del Lubitsch primerenc.

El que sí que és important del film és el seu «esperit», l'elegància i la saviesa amb què Lubitsch, en el zenit de la seva carrera americana dins del sonor, compon cadascuna de les escenes, integrant-les en una estructura preparada per aconseguir efectes deliciosament corruptors.

Repartiment

Greta Garbo: Nina Ivanovna Yakushova, també anomenada Ninotchka
Melvyn Douglas: Comte Léon d'Algout
Ina Claire: Gran duquessa Swana
Sig Ruman: Iranoff
Felix Bressart: Buljanoff
Alexander Granach: Kopalski
Bela Lugosi: Comissari Razinin
Tamara Shayne: Anna
Rolfe Sedan: Responsable de l'hotel
Gregory Gaye: Rakonin
Edwin Maxwell: Mercier
Richard Carle: Gaston

Premis i Nominacions

Nominacions^[2]

Oscar a la millor pel·lícula (Sidney Franklin)
Oscar al millor guió (Melchior Lengyel, Charles Brackett, Walter Reisch, Billy Wilder)
Oscar a la millor actriu (Greta Garbo)

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ninotchka

↑ «Ninotchka». The New York Times.
↑ «The 12th Academy Awards» (en anglès). Academy of Motion Picture Arts and Sciences.. [Consulta: 10 desembre 2023].

[1] «Ninotchka». The New York Times.

[2] «The 12th Academy Awards» (en anglès). Academy of Motion Picture Arts and Sciences.. [Consulta: 10 desembre 2023].

[1]

[2]