Vés al contingut

Occità alvernès

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaAlvernès
Auvernhat Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipusdialecte Modifica el valor a Wikidata
Dialecte denord-occità Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius80.000 Modifica el valor a Wikidata
EstatFrança Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües indoeuropees
llengües itàliques
llengües romàniques
llengües romàniques occidentals
llengües gal·loibèriques
llengües gal·loromàniques
llengües occitanoromàniques
occità
nord-occità Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Nivell de vulnerabilitat4 en perill sever Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3auv Modifica el valor a Wikidata
Glottologauve1239 Modifica el valor a Wikidata
Linguasphere51-AAA-gi Modifica el valor a Wikidata
Linguist Listoci-auv Modifica el valor a Wikidata
UNESCO333 Modifica el valor a Wikidata
IETFoc-auvern Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages8630 Modifica el valor a Wikidata

L'alvernès (cultisme) (de cops auvernès) o alvernyès (en occità: auvernhat) és el dialecte occità parlat dins la major part de l'Alvèrnia (llevat vers Orlhac), dins la major part de Velai (llevat vers Sinjau) i dins la meitat sud de Borbonès, tot el departament de Puèg de Doma i una part del Cantal, de l'Alt Léger, d'Alièr i de Cruesa. És un parlar nord-occità, particularment evolucionat sobre el pla fonètic dins les seves varietats del nord (el nord-alvernès); emperò l'alvernès té alhora recursos expressius molt conservadors en el lèxic i la morfosintaxi.

Característiques

[modifica]

Algunes característiques li són pròpies

  • Palatalització de les consonants davant i i u: libre [ljibrə] (llibre), nus [njy]. Aquesta palatalització varia segons els llocs.

Altres característiques són comunes amb altres parlars nord-occitans;

  • Palatalització dels grups ca i ga vers cha e ja/ia: lo jau chanta (per lo gal canta) (el gall canta).
  • Caiguda de les consonants finals : z-a chantat amb la -t final muda.
  • Ús de la z- eufònica davant vocal : z-aime tapar de palòts (m'agrada agafar boles de neu)

Comparació de les normes

[modifica]

En alvernès, hi ha dues normes en l'actualitat: la norma classica occitana i la norma bonaudiana.

Comparació entre les dues normas existents en occità alvernès (extret de la Declaració Universal dels Drets Humans)
Norma clàssica occitana Norma bonaudiana
Totas las personas naisson liuras e parieras per dignessa/dignitat e mai dreit. Son charjadas de rason e de consciéncia e lhor chau/fau agir entremèi 'l(h)as amb un eime/esperit de frairessa. Ta la proussouna neisson lieura moé parira pà dïnessà mai dret. Son charjada de razou moé de cousiensà mai lhu fau arjî entremeî lha bei n'eime de freiressà.

(Touta la persouna naisson lieura e egala en dïnetàt e en dreit. Soun doutada de razou e de coussiensà e lour chau ajî entre ela am en esprî de freiressà.)

Vegeu també

[modifica]