Vés al contingut

Olimpíada d'escacs de 1954

Plantilla:Infobox sports competitionOlimpíada d'escacs de 1954
Imatge
TipusOlimpíades d'escacs Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorFederació Internacional d'Escacs Modifica el valor a Wikidata
Nombre de participants149 Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  dates
LocalitzacióAmsterdam (Amsterdam) 52° 22′ 22″ N, 4° 53′ 37″ E / 52.3728°N,4.8936°E / 52.3728; 4.8936 Modifica el valor a Wikidata
EstatPaïsos Baixos Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps4 setembre 1954 – 25 setembre 1954 Modifica el valor a Wikidata
Número d'edició11  (1954) Modifica el valor a Wikidata
Dades estadístiques
Partits916 Modifica el valor a Wikidata

1952 Modifica el valor a Wikidata
1956 Modifica el valor a Wikidata

L'olimpíada d'escacs de 1954 fou l'onzena Olimpíada oficial d'escacs, i la tercera després de la Segona Guerra Mundial. Organitzada per la FIDE, es va celebrar entre el 4 de setembre i el 25 de setembre a Amsterdam. L'única competició disputada fou un torneig obert.[1]

Torneig

[modifica]

Hi varen participar 149 Jugadors de 26 països; altres quatre països, tot i que estaven inscrits, finalment no hi varen participar. Les absències més destacades foren les dels Estats Units, no inscrits a causa de problemes financers, mentre que els campions regnants, la Unió Soviètica, tenien com a primer tauler el nou Campió del món, Mikhaïl Botvínnik, a la seva primera participació olímpica

Primera fase

[modifica]

Els equips van ser dividits en quatre grups, els tres primers de cada grup es classificaven per la final, mentre que la resta va haver de conformar-se amb la Final "B".

En el primer grup, la Unió Soviètica es va classificar amb facilitat al primer lloc, guanyant tots els matxs menys un empat amb els Països Baixos, que van ocupar el segon lloc, mentre que Islàndia es classificà en vèncer Àustria per 3-1 en el seu matx particular. Al segon grup l'Argentina, Bulgària i Txecoslovàquia van passar fàcilment empatant entre si.

Al tercer grup, Iugoslàvia, tot i la derrota amb el Sarre, va batre els països escandinaus i es va classificar darrere d'Israel. En l'última ronda Colòmbia, Suïssa i Anglaterra van competir pel tercer lloc, i van ser els anglesos qui finalment va aconseguir arribar a la final.

A la següent taula, cada columna representa un grup, i els classificats per a la final es ressalten en negreta.

Segona fase

[modifica]

La Unió Soviètica va dominar la segona fase, guanyant totes les partides llevat d'un empat amb Israel. La batalla per les altres medalles es concentrà entre la República Federal Alemanya, Hongria, Txecoslovàquia, l'Argentina i Iugoslàvia, aquests dos últims arribaren a l'última ronda empatats al segon lloc: Iugoslàvia empatà contra Txecoslovàquia i l'Argentina va guanyar contra Alemanya 2,5-1,5, obtenint així la segona posició.

Fins i tot entre les medalles individuals dominaren els soviètics, que van guanyar tres medalles d'or, una de plata i una de bronze; en particular, al quart tauler, Paul Keres va aconseguir obtenir 13,5 punts de 14 partides, entaulant només la primera partida de la fase final amb el suec Zandor Nilsson.

Resultats absoluts

[modifica]

Final A

[modifica]
Pos. Equip Jugadors Punts[2]
Medalla d'or Unió Soviètica Unió Soviètica GM[3] Mikhaïl Botvínnik, GM Vassili Smislov, GM David Bronstein, GM Paul Keres, GM Iefim Hèl·ler, GM Aleksandr Kótov 34
Medalla de plata Argentina Argentina GM Miguel Najdorf, MI[4] Julio Bolbochán, MI Oscar Panno, MI Carlos Guimard, MI Hector Rossetto, GM Herman Pilnik 27
Medalla de bronze Iugoslàvia Iugoslàvia GM Vasja Pirc, GM Svetozar Gligorić, GM Petar Trifunović, MI Barslav Rabar, MI Andrija Fuderer, MI Aleksandar Matanović 26,5
4  Txecoslovàquia GM Luděk Pachman, MI Miroslav Filip, MI František Zíta, MI Jaroslav Šajtar, Jiří Fichtl, Maximilián Ujtelky 24,5
5 RFA RFA GM Wolfgang Unzicker, MI Lothar Schmidt, Gerhard Pfeiffer, MI Ludwig Rellstab, Klaus Darga, Erich Joppen 23,5
6 Hongria Hongria GM László Szabó, MI Gyula Kruger, GM Gedeon Barcza, Béla Sándor, MI Ernő Gereben 23
7 Israel Israel MI Yosef Porath, MI Moshe Czerniak, Menachem Ore, Izak Aloni, I. Kniazer 22
8 Països Baixos Països Baixos GM Max Euwe, MI Jan Donner, MI Nicolaas Cortlever, MI Lodewijk Prins, MI Haije Kramer, MI Theodore Van Scheltinga 21

Final B

[modifica]
Pos. País Jugadors Punts[2]
13  Suïssa Josef Kupper, MI[4] Maximilian Blau, Erwin Nievergelt, Edwin Bhend, Otto Zimmermann, Edgar Walther 37
14 Canadà Canadà MI Daniel Janofsky, MI Frank Anderson, MI Paul Valtonis, MI Fedor Bohatirchuk, Maurice Fox, Nathan Divinsky 36
15 Àustria Àustria Karl Robatsch, MI Alfred Beni, Aleksandr Premeshuber, MI Josef Lovkenc, Zoltan Kovács 36

Resultats individuals

[modifica]

Primer tauler

[modifica]
Jugador País Final Punts Partides Percentatge
Medalla d'or GM[3] Mikhaïl Botvínnik Unió Soviètica Unió Soviètica A 8,5 11 77,3
Medalla de plata Josef Kupper  Suïssa B 10 14 71,4
Medalla de bronze MI[4] Bent Larsen Dinamarca Dinamarca B 13,5 19 71,1

Segon tauler

[modifica]
Jugador País Final Punts Partides Percentatge
Medalla d'or MI Frank Anderson Canadà Canadà B 14 17 82,4
Medalla de plata MI Julio Bolbochán Argentina Argentina A 11,5 15 76,7
Medalla de bronze Vassili Smislov Unió Soviètica Unió Soviètica A 9 12 75

Tercer tauler

[modifica]
Jugador País Final Punts Partides Percentatge
Medalla d'or GM Gedeon Barcza Hongria Hongria A 12,5 16 78,1
Medalla de plata GM David Bronstein Unió Soviètica Unió Soviètica 10,5 14 75
Medalla de bronze Palle Nielsen Dinamarca Dinamarca B 11,5 16 71,9

Quart tauler

[modifica]
Jugador País Final Punts Partides Percentatge
Medalla d'or GM Paul Keres Unió Soviètica Unió Soviètica A 13,5 14 96,4
Medalla de plata Edwin Bhend  Suïssa B 10 13 76,9
Medalla de bronze Francesco Scafarelli Itàlia Itàlia B 12,5 17 73,5

Cinquè tauler (primer suplent)

[modifica]
Jugador País Final Punts Partides Percentatge
Medalla d'or GM Iefim Hèl·ler Unió Soviètica Unió Soviètica A 5 7 71,4
Medalla de plata MI Andrija Fuderer Iugoslàvia Iugoslàvia A 8,5 12 70,8
Medalla de bronze Zoltan Kovác Àustria Àustria B 9 13 69,2

Sisè tauler (segon suplent)

[modifica]
Jugador País Final Punts Partides Percentatge
Medalla d'or S. Burstein França França B 8,5 11 77,3
Medalla de plata Edgar Walther  Suïssa B 9,5 13 73,1
Medalla de bronze MI Aleksandar Matanović Iugoslàvia Iugoslàvia A 6,5 9 72,2

Notes i referències

[modifica]
  1. Generalment denominat masculí, però era en realitat obert a qualssevol jugadors.
  2. 2,0 2,1 Només els de la fase Final.
  3. 3,0 3,1 Gran Mestre
  4. 4,0 4,1 4,2 Mestre Internacional

Enllaços externs

[modifica]