Vés al contingut

Omfacita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralOmfacita

Omfacita (verd) en eclogita associada amb pirop (vermell) i quars. Mostra de Noruega. Escala desconeguda.
Fórmula química(Ca,Na)(Mg,Fe2+,Al)Si₂O₆
Epònimraïm i fruit ripening (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusafloraments en eclogita, Weißenstein, Stammbach, Münchberg Metamorphic complex, Franconia, Baviera, Alemanya
Classificació
Categoriapiroxens
Nickel-Strunz 10a ed.09.DA.20
Nickel-Strunz 9a ed.9.DA.20 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/D.01d Modifica el valor a Wikidata
Dana65.01.03b.01 clinopiroxè
Heys16.24.2
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic - prismàtic
Hàbit cristal·lírarament en cristalls ben formats, anhèdrics, granular o massiu.
Estructura cristal·linaa = 9,66 Å, b = 8,81 Å, c = 5,22; β = 106,56°; Z = 4
Grup puntualmonoclínica 2/m
Grup espacialgrup espacial C2/c i space group P2/n (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Colorverd a verd fosc, incolor a verd clar en làmina prima.
Maclessimples i polisintètiques a {100}
Exfoliacióbona a {110}; 87° (típica dels piroxens)
Fracturaconcoidal
Tenacitatfràgil
Duresa5 a 6
Lluïssorvítria a sedosa
Color de la ratllablanca verdosa
Diafanitattranslúcida
Gravetat específica3,16 a 3,43
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1,662 - 1,701 nβ = 1,670 - 1,712 nγ = 1,685 - 1,723
Birefringènciaδ = 0,023
Pleocroismedèbil; X = incolor; Y = verd molt clar; Z = verd molt clar, blau - verd
Angle 2Vmesurat: 58° a 83°, calculat: 74° a 88°
Dispersió òpticar > v moderada
Impureses comunesTi, Cr, Mn, K, H
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1988 s.p. Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1815
SímbolOmp Modifica el valor a Wikidata
Referències[1][2][3][4]

L'omfacita és un mineral silicat de la classe dels inosilicats que pertany al subgrup dels clinopiroxens. Va ser descoberta l'any 1815 al complex metamòrfic de Münchberg a Francònia, Baviera, Alemanya. El seu nom deriva del grec i significa "raïm verd" pel seu color característic. Alguns sinònims que emprats per anomenar el mineral són: diopsidjadeïta, mayaïta o tuxtlita.

Característiques químiques

[modifica]

És un inosolicat amb diferents elements a la seva estructura: calci, sodi, ferro i alumini. Pertany al grup dels piroxens (inosilicats de cadena simple) i dins d'aquest grup pertany al subgrup dels clinopiroxens, en el qual es classifiquen els piroxens que cristal·litzen en el sistema monoclínic.

En realitat és un terme mitjà de la solució sòlida augita-jadeïta-egirina, amb un contingut d'entre el 25% i el 75% de jadeïta (NaAlSi₂O₆) i d'enre un 75% i 25% d'augita ((Ca,Mg,Fe)₂(Si,Al)₂O₆) i d'entre el 0% i el 25% d'egirina (NaFe3+Si₂O₆).

A més a més dels elements presents a la fórmula, pot contenir diferents impureses i en diferent quantitat: titani, crom, manganès, potassi, i aigua (en forma de grups hidroxil.

Formació i jaciments

[modifica]

És un component primari i abundant de l'eclogita (roca metamòrfica), també és present en les xemeneies kimberlítques. També se sol trobar en ofiolita, així com en esquist blau associada amb glaucòfana.

Altres minerals associats poden ser granat, quars, cianita, corindó, hornblenda, escapolita i/o epidota.

Referències

[modifica]
  1. Hurlbut, Cornelius S.; Klein, Cornelis, 1985, Manual of Mineralogy, 20th ed., pp. 398 - 405, John Wiley and Sons, New York ISBN 0-471-80580-7
  2. Handbook of Mineralogy
  3. Mindat.org
  4. Webmineral data