Vés al contingut

Partit Comunista de l'Uruguai

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióPartit Comunista de l'Uruguai
Dades
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologiacomunisme
marxisme
Esquerra Revolucionària Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació21 setembre 1920
Governança corporativa
Seu
Secretari generalEduardo Lorier (2006–2017)
Juan Castillo (2017–) Modifica el valor a Wikidata
Cambra de Representants de l'Uruguai
6 / 99
Senat de l'Uruguai
2 / 30 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata
Lloc webpcu.org.uy Modifica el valor a Wikidata

El Partit Comunista de l'Uruguai (PCU) és un partit polític de l'Uruguai que forma part de la coalició del Front Ampli.[1] Va ser fundat el 21 de setembre de 1921, a partir d'un grup pertanyent al PSU, el qual va donar suport a la Revolució Russa de 1917 i a la III Internacional.

El 1914, quan molts militants del PSU van donar el seu suport als aliats, alguns dirigents del partit no es van pronunciar sobre el tema. El sector predominant del PSU es trobava influenciat per les idees de Kautski i per l'esquerra socialista. La Revolució Russa del 1917 va fer encara més notòries les diferències entre els membres del PSU, per la qual cosa un sector es va anar separant i va donar el seu suport incondicional al bolxevisme.[2]

El 1962 va tenir lloc el primer intent per unificar els moviments de l'esquerra amb la creació del Front Esquerra d'Alliberament (en castellà i oficialment, Frente Izquierda de Liberación). Aquesta iniciativa va comptar amb el suport del PCU, de sectors esquerrans independents i de grups escindits dels tradicionals Partit Colorado i Partit Nacional. El 1965 es van reunir més de 300 organitzacions socials de l'Uruguai durant el "Congrés del Poble". Sis anys després, el PCU va participar activament de la fundació del Front Ampli.[3]

Pel que fa a les aliances del PCU amb altres moviments i partits polítics, durant les eleccions generals del 1984 va proposar una nova llista sota el nom de "Democràcia Avançada" (10.001). Per a les eleccions del 1989, va tornar a presentar-se però, en aquesta oportunitat, ho va fer amb una altra llista, la nom. 1.001. En aquesta ocasió, el PCU va defensar valors més genèrics i no força radicals, cosa que li va permetre obtenir el millor resultat electoral de la seva història: 3 senadors i 11 diputats.

Entre els líders històrics del nou moviment comunista destaquen Eugenio Gómez, Celestino Mibelli i Rodney Arismendi. D'altra banda, la filla de Rodney, Marina Arismendi (ministra de Desenvolupament Social 2005-2010 i 2015-2020), va ser presidenta del partit fins al 2006, quan va ser reemplaçada per Eduardo Lorier.[4]

Resultats electorals

[modifica]

Presidencials

[modifica]
Any Coalició Candidat Vots % Vots % Resultat
1a volta 2a volta
1942 Eugenio Gómez 14,330 2,5 % - Derrota
1946 32,680 5,03 % - Derrota
1950 19,026 2 % - Derrota
1954 19,541 2.22 % - Derrota
1958 Francisco R. Pintos 27,080 2.69 % - Derrota
1962 FIDEL Aguirre González Pastorino 40,886 3.49 % - Derrota
1966 FIDEL 69,750 5.66 % - Derrota
1971 FA Líber Seregni 304,275 18.3% - Derrota
1984 FA Juan José Crottogini 401,104 21.3% - Derrota
1989 FA Liber Seregni 418,403 20.35% - Derrota
1994 FA Tabaré Vázquez 621,226 30.6% - Derrota
1999 FA 861,202 40.1% 982,049 45.9% Derrota
2004 FA 1,124,761 51.7% 1,124,761 51.68% Electe
2009 FA José Mujica 1,105,262 47.96% 1,197,638 54.63% Electe
2014 FA Tabaré Vázquez 1,134,187 47.81% 1,226,105 53.48% Electe
2019 FA Daniel Martínez 949,376 40.49% 1,152,271 49.21% Derrota
2024 FA Yamandú Orsi 1.071.826 43,94% 1,196,601 52.08% Electe

Legislatives

[modifica]
Any Coalició Vots % Diputats +/− Senadors +/− Govern Pos.
1938 PLP 5,736 1,5%
1 / 99
 Nou No presenta candidats 3r
1942 - 14,330 2,5%
2 / 99
 Augment 1
0 / 30
 Nou 5è
1946 - 32,680 4,9%
5 / 99
 Augment 3
1 / 30
 Augment 1 5è
1950 - 19,026 2,3%
2 / 99
 Disminució 3
0 / 30
 Disminució 1 5è
1954 - 19,541 2,2%
2 / 99
 =
0 / 30
 = 6è
1958 - 27,080 2.7%
2 / 99
 =
0 / 30
 = 5è
1962 FIDEL 40,886 3,5%
3 / 99
 Augment 1
1 / 30
 Augment 1 3r
1966 FIDEL 69,750 5,7%
5 / 99
 Augment 2
1 / 30
 = 3r
1971 FA S/D S/D
4 / 99
 Disminució 1
1 / 30
 = Oposició 3r
1984 FA 113,112 5,9%
4 / 99
 =
2 / 30
 Augment 1 Oposició = 3r
1989 FA 187,863 9,5%
11 / 99
 Augment 7
4 / 30
 Augment 2 Oposició = 3r
1994 FA S/D 2,9%
2 / 99
 Disminució 9
0 / 31
 Disminució 4 Oposició = 3r
1999 FA S/D S/D
1 / 99
 Disminució 1
0 / 30
 = Oposició Augment 1st
2004 FA 69,045 3,1%
2 / 99
 Augment 1
0 / 30
 = Majoria = 1r
2009 FA 69,973 3,0%
2 / 99
 =
0 / 30
 = Majoria = 1r
2014 FA 71,698 3,0%
1 / 99
 Disminució 1
1 / 30
 Augment 1 Majoria = 1r
2019 FA 154,407 6,3%
6 / 99
 Augment 5
2 / 30
 Augment 1 Oposició = 1r
2024 FA 128,101 5,2%
5 / 99
 Disminució 1
2 / 30
 = Minoria = 1r

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ (castellà) Crónica Digital: "Partido Comunista del Uruguay. Mujica asegura victoria de la izquierda"[Enllaç no actiu]
  2. ↑ (castellà) Refundació del Partit Comunista Arxivat 2008-12-01 a Wayback Machine.
  3. ↑ (castellà) Partit Comunista de la Federació Russa (PCFR) Arxivat 2012-03-22 a Wayback Machine.
  4. ↑ (castellà) El Partit Comunista de l'Uruguai aposta per la fórmula consensuada d'esquerres Arxivat 2011-09-25 a Wayback Machine.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Partit Comunista de l'Uruguai
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Partit_Comunista_de_l%27Uruguai&oldid=34280148»