Vés al contingut

Partit Laborista Israelià

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióPartit Laborista Israelià
(he) מפלגת העבודה הישראלית‏‎ Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipuspartit polític
grup parlamentari Modifica el valor a Wikidata
Ideologiasocialdemocràcia
sionisme socialista
solució de dos estats Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticacentreesquerra Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació21 gener 1968
Activitat
Membre deInternacional Socialista
Aliança Progressista Modifica el valor a Wikidata
Membres67.000 (2011) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaJair Golan (2024–) Modifica el valor a Wikidata
Escons a la Kenésset
4 / 120
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc webhavoda.org.il Modifica el valor a Wikidata

Facebook: havoda X: HavodaParty Instagram: israelilabor Modifica el valor a Wikidata

El Partit Laborista Israelià (hebreu: מפלגת העבודה הישראלית, Mifléguet ha-Avodà ha-Yisraelit‎) fou un partit polític d'Israel, actiu entre 1968 i 2024. La seva línia ideològica era sionista i de centreesquerra. Era membre de la Internacional Socialista i observador en el Partit Socialista Europeu. El socialisme sionista, expressat en diferents candidatures al llarg de la història ha estat fonamental per consolidar l'estat d'Israel i és el moviment polític que més anys ha governat fent-ho ininterrompudament de 1948 fins a 1977.[1][2]

El 30 de juny de 2024, sota el lideratge de Yair Golan, el partit va acordar fusionar-se amb el Nou Moviment - Mérets per formar un nou partit, Els Demòcrates.[3] Segons l'acord, Méretsi Labor continuen com a entitats corporatives i pressupostàries separades, i les seves faccions a la Histadrut, els consells municipals i altres òrgans aliens a la Kenésset no s'unificaran en aquesta fase, però cooperaran.[4]

Història

[modifica]

Les bases per a la formació del Partit Laborista israelià es van posar poc abans de les eleccions de 1965 quan el Mapai, el principal partit d'esquerra del país va formar una aliança amb Ahdut ha-Avodà. L'aliança va ser un intent del Mapai per a apuntalar els resultats del partit, després d'una escissió de vuit membres de la Kenésset (al voltant d'una cinquena part de la facció Mapai a la Kenésset), dirigit per David Ben-Gurion per a formar un nou partit, Rafi, en protesta pel fracàs del Mapai d'aprovar un canvi al sistema de representació electoral proporcional. L'aliança, anomenada l'Alineació va obtenir 45 escons a les eleccions, i va ser capaç de formar govern en coalició amb el Partit Nacional Religiós, Mapam, els Liberals Independents, Poalé Agudat Israel, Progrés i Desenvolupament i Cooperació i Germandat.

El 23 de gener de 1968, Mapai, Ahdut ha-Avodà i Rafi (a excepció de Ben-Gurion, que van formar la Llista Nacional en protesta) es van fusionar en el Partit Laborista Israelià.[5] El 28 de gener de 1969, el partit es va aliar amb Mapam, l'aliança va passar a ser coneguda com l'Alineació.

Va passar a l'oposició per primer cop després de les eleccions de 1977, però tornà a governar després de les eleccions de 1984.

El Partit Laborista, soci de la coalició de govern amb Kadima amenaçà amb fer caure el govern si Olmert dimitia després de les investigacions policials sobre presumpta corrupció durant els seus mandats com a ministre i com a alcalde de Jerusalem i va presentar la seva renúncia a Peres el 21 de setembre de 2008.[6] El 23 de setembre de 2008, Peres va demanar a Tzipi Livni, líder del partit Kadima, que formés un nou govern, però no ho va aconseguir i es va haver de convocar eleccions anticipades.[7] A les eleccions legislatives d'Israel de 2009 va obtenir 13 escons i va entrar al govern dins la coalició de partits conservadors creada per Binyamín Netanyahu, però el seu carismàtic líder Ehud Barak va abandonar el partit el gener de 2011 i va crear un nou partit anomenat Independència, amb 4 diputats més, que abandonaren el grup a la Kenésset i entraren al govern, propiciant que el Partit Laborista deixés de donar suport al govern conservador quan el seu grup parlamentari el formaven 8 diputats. A les eleccions de 2013 aconseguiren 15 diputats. A les eleccions anticipades de 2015, els laboristes es presentaren en coalició amb Ha-Tenuà de Tsippi Livni (que ja tenia 6 escons a la Kenésset), sota el nom de Unió Sionista. Encara que encapçalaven la major part dels sondeigs, quedaren segons darrere el Likud, amb 24 esco

El 30 de juny de 2024, sota el lideratge de Yair Golan, el partit va acordar fusionar-se amb el Nou Moviment - Mérets per formar un nou partit, Els Demòcrates.[3] L'acord es va ratificar en una convenció de delegats de Mérets i el Partit Laborista el 12 de juliol de 2024. Segons l'acord, Méretsi Labor continuen com a entitats corporatives i pressupostàries separades, i les seves faccions a la Histadrut, els consells municipals i altres òrgans aliens a la Kenésset no s'unificaran en aquesta fase, però cooperaran.[4]

Líders del partit

[modifica]

Líder Inici Final Primer ministre
1 Levi Eshkol 1968 1969 1963–1969
2 Golda Meir 1969 1974 1969–1974
3 Yitzhak Rabin 1974 1977 1974–1977
4 Shimon Peres 1977 1992 1984–1986
(3) Yitzhak Rabin 1992 1995 1992–1995
(4) Shimon Peres 1995 1997 1995–1996
5 Ehud Barak 1997 2001 1999–2001
6 Binyamin Ben-Eliezer 2001 2002

Líder Inici Final
7 Amram Mitzna 2002 2003
(4) Shimon Peres 2003 2005
8 Amir Peretz 2005 2007
(5) Ehud Barak 2007 2011
9 Shelly Yachimovich 2011 2013
10 Isaac Herzog 2013 2017
11 Avi Gabbay 2017 2019
(8) Amir Peretz 2019 2021
12 Merav Michaeli[8] 2021 2024
13 Yair Golan 2024 2024

Resultats electorals en les eleccions a la Kenésset

[modifica]

Aquests són els resultats electorals aconseguits pel Partit Laborista o per les coalicions de les quals formava part. Es mostren els escons aconseguits per la coalició i els que han correspost al partit.

Elecció Coalició Vots % Escons coalició +/– Escons partit +/– Líder Govern/oposició
1969 L'Alineació 632.135 (#1) 46,2
56 / 120
Augment 11
50 / 120
- Golda Meir Govern
1973 L'Alineació 621.183 (#1) 39,6
51 / 120
Disminució 5
45 / 120
Disminució 5 Golda Meir Govern
1977 L'Alineació 430,023 (#2) 24.6
32 / 120
Disminució 19
28 / 120
Disminució 17 Ximon Peres Oposició
1981 L'Alineació 708,536 (#2) 36.9
47 / 120
Augment 15
37 / 120
Augment 11 Ximon Peres Oposició
1984 L'Alineació 724.074 (#1) 34,9
44 / 120
Disminució 3
32 / 120
Disminució 5 Ximon Peres Govern
1988 L'Alineació 685,363 (#2) 30.0
39 / 120
Disminució 5
39 / 120
7 Ximon Peres Govern (1988–1990)
Oposició (1990–1992)
1992 - 906.810 (#1) 34,7 - -
44 / 120
Augment 5 Yitshaq Rabbín Govern
1996 - 818.741 (#1) 26,8 - -
34 / 120
Disminució 10 Ximon Peres Oposició
1999 Un Israel 670.484 (#1) 20,3
26 / 120
-
23 / 120
Disminució11 Ehud Barak Govern (1999–2002)
Oposició (2002–2003)
2003 Laborista-Meimad 455.183 (#2) 14,5
19 / 120
Disminució 7
18 / 120
Disminució5 Amram Mitzna Oposició (2003–2005)
Govern (2005)
Oposició (2005–2006)
2006 Laborista-Meimad 472.366 (#2) 15,1
19 / 120
=
18 / 120
= Amir Peretz Govern
2009 - 334.900 (#4) 9,9 - -
13 / 120
Disminució5 Ehud Barak Govern (2009–2011)
Oposició (2011–2013)
2013 - 432.118 (#3) 11,4 - -
15 / 120
Augment 2 Shelly Yachimovich Oposició
2015 Unió Sionista 786.313 (#2) 18,7
24 / 120
Augment 3
18 / 120
Augment 3 Isaac Herzog Oposició
abril 2019 - 190.870 (#6) 4,43 - -
6 / 120
Disminució 12 Avi Gabbay Es repeteixen
setembre 2019 Laborista-Guéixer 212.782 (#8) 4,80
6 / 120
-
5 / 120
Disminució 1 Amir Peretz Es repeteixen
2020 Laborista-Guéixer-Mérets 267.480 (#6) 5,83
7 / 120
Disminució 4
3 / 120
Disminució 2 Amir Peretz Govern
2021 - 268.767 (#6) 6,09 - -
7 / 120
Augment 4 Merav Michaeli Govern
2022 - 175.922 (#10) 3,69 - -
4 / 120
Disminució 3 Merav Michaeli Oposició

Referències

[modifica]
  1. «History & Overview of the Labor Party» (en anglès). Jewish Virtual Library.
  2. «Labor Party - parties» (en anglès). The Israel Democracy Institute.
  3. 3,0 3,1 «El Partit Laborista i Meretz es fusionen i creen el partit Demòcrates - 30 juny 2024». El Punt Avui, 30-06-2024.
  4. 4,0 4,1 Shalev, Tal. «With an overwhelming majority, Meretz and Labor approve merge, becoming the Democrats». The Jerusalem Post, 12-07-2024. [Consulta: 12 juliol 2024].
  5. Robert C. Rowland, David A. Frank. Shared Land/Conflicting Identity Trajectories of Israeli & Palestinian Symbol Use (en anglès). Michigan State University Press, 2002, p. 34. ISBN 9780870139499. 
  6. «Olmert presenta la carta de dimissió al president israelià Simón Peres». El Punt Avui, 21-09-2008. [Consulta: 26 novembre 2024].
  7. «Q&A: Israel's general election». BBC News, 20-02-2009. [Consulta: 26 novembre 2024].
  8. Michaeli Miriam, Merav «'My goal was to get the Labor Party on its feet'» (en anglès). 26-1-2021, Arutz Sheva.