Passeig de Lluís Companys
El passeig Lluís Companys amb l'arc de Triomf | ||||
Tipus | carrer | |||
---|---|---|---|---|
Epònim | Lluís Companys i Jover | |||
Situació | ||||
Entitat territorial administrativa | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | |||
Construcció | ||||
Creació | 1888 | |||
| ||||
Bé cultural d'interès local | ||||
Id. IPAC | 52192 | |||
Id. Barcelona | 710 | |||
Bé amb protecció urbanística | ||||
Id. Barcelona | 710 |
El Passeig de Lluís Companys[1] és un bulevard de Barcelona que continua el passeig de Sant Joan fins al passeig de Pujades.
Deu el nom al president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys, executat el 1940. Tradicionalment dugué el nom de Saló de Sant Joan. Amb la Segona República Espanyola esdevingué Saló de Fermín Galán, i sota el franquisme Salón de Víctor Pradera. El nom actual fou aprovat per l'Ajuntament de Barcelona el 20 de desembre de 1979.
Edificis i monuments
[modifica]- Arc de Triomf per Josep Vilaseca i Casanovas.
- Palau de Justícia de Barcelona,[2] un edifici monumental d'estil molt eclèctic, per Enric Sagnier i Josep Domènech i Estapà.
- Monument a Lluís Companys (1998) de Francisco López Hernández.[3] La inscripció Catalunya i la llibertat són la mateixa cosa; on viu la llibertat, allí està la meva pàtria Una noia jove, Conxita Julià, amic de Companys, poetessa més endavant, és el tema principal de l'escultura.
- Monument a Francesc Rius i Taulet (1901) per Manuel Fuxà
- Monument a Pere Codina i Vilà (1932) per Josep Dunyach.
Història
[modifica]El 1872, Josep Fontserè i Mestre projectà la urbanització dels terrenys de l'antiga fortalesa de la Ciutadella, que incloïa el Saló de Sant Joan. Aquest fou inaugurat el 1888 com un dels accessos principals al Parc de la Ciutadella, que acollia l'Exposició Universal de Barcelona.
El 1883, l'Ajuntament de Barcelona va aprovar la col·locació de vuit escultures commemorant vuit homes importants en la història de Catalunya. Aquests havien de ser originalment: Guifré el Pilós, Roger de Llúria, Bernat Desclot, Rafael Casanova, Ramon Berenguer I, Pere Albert, Antoni Viladomat i Jaume Fabre. El monument de Casanova va ser traslladat a la Ronda de Sant Pere el 1917 i reemplaçat per un de nou dedicat a Pau Claris, fet per Rafael Atché. No obstant això, tots menys el Roger de Llúria i les estàtues de Viladomat es van retirar el 1937, i el monument a Pau Claris, ocult en un magatzem durant dècades, va ser reinaugurat el 1977.
Transports
[modifica]Vegeu també
[modifica]- Hodonímia de Barcelona
- Història de Barcelona
- Urbanisme de Barcelona
- Arquitectura de Barcelona
- Art públic de Barcelona
Referències
[modifica]- ↑ «Conjunt del passeig Lluís Companys». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Palau de Justícia». Cercador Patrimoni Arquitèctonic. Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 18 març 2014].
- ↑ «A Lluís Companys». Art Públic. Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 18 març 2014].
Enllaços externs
[modifica]- «Passeig Lluís Companys». Guia del patrimoni històric i artístic dels municipis de Catalunya. Pobles de Catalunya.