Vés al contingut

Pere Santamaria i Solé

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaPere Santamaria i Solé
Biografia
Naixement22 setembre 1909 Modifica el valor a Wikidata
Torà (Solsonès) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 juliol 1936 Modifica el valor a Wikidata (26 anys)
Vicari Gironella
abril 1936 – juliol 1936 Modifica el valor a Wikidata
màrtir

Pere Santamaria i Solé (Torà de Riubregós, 22 de setembre de 1909 - Gironella, 23 de juliol de 1936[1]) fou un mossèn, vicari de la parròquia de Santa Eulàlia de Gironella quan fou mort i esdevingué màrtir durant la Guerra Civil Espanyola.[2][3]

Vida

[modifica]

Pere Santamaria va néixer a Torà de Riubregós i va estudiar al Seminari de Solsona. Fou ordenat sacerdot pel Bisbe Valentí Comellas i Santamaria el 13 de juny del 1935.[1] En la seva ordenació va escollir de portar la casulla vermella, color que representava el martiri, ja que des del 1931 es practicava la persecució religiosa a Catalunya, en una mesura particular al Bisbat de Solsona, on el 6 d'octubre del 1934 s'havia assassinat el rector de Navàs, Josep Morta i Soler.[4][1]

L'agost de 1935 en Pere Santamaria fou nomenat vicari de la parròquia de Vilada i a l'abril de 1936 de la parròquia de Santa Eulàlia de Gironella.[1] Fou consiliari de la Federació de Joves Cristians de Catalunya de Gironella.

Martiri

[modifica]

Després que es produís l'aixecament del General Franco, en Pere Santamaria es va refugiar a cal Rovira, el forner de la plaça de l'església. El 22 de juliol es va trobar amb el mossèn Ramon Armengou de Berga, un grup de pares franciscans de Berga i altres religiosos, al monestir de Sant Pere de la Portella, pensant que fugint uns quants dies es calmaria la situació i no patirien la persecució. El 31 de juliol un grup de milicians de Gironella i de Berga van anar a la Portella on van detenir aquests dos mossens i quatre pares franciscans i els van tancar a la capella de la casa de Farreres d'Olvan abans d'assassinar-los juntament amb dos seglars gironellencs al mur del cementiri de Gironella.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Martirilogi de la Federació de Joves Cristians de Catalunya. Barcelona: La Formiga d'Or, 1992, p. 371-374. ISBN 84-85028-36-8. 
  2. Dr. Josep Maria Montiu i de Nuix. «Panoràmica de Solsona i 28 beats màrtirs». [Consulta: 9 setembre 2014].
  3. «Rutes a peu: Corbera - l'Estany - La Figuerassa - Espinalbet, 75è aniversari del final de la guerra civil». pànxing Berguedà. [Consulta: 9 setembre 2014].
  4. «Mossèn Morta. Navàs 1934». Catalanitat és Hispanitat. Arxivat de l'original el 30 d’agost 2014. [Consulta: 9 setembre 2014].

Bibliografia

[modifica]
  • Badia i Torras, Lluís, 1988: Martirilogi solsoní: 1936-1939, Solsona, ed. Delegació Diocesana de Mitjans de Comunicació Social. ISBN 8472635902