Vés al contingut

Pizza

Modifica els enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Pizza (desambiguació)».
Infotaula menjarPizza
Pizza margherita
Característiques
País d'origenNàpols, Italia
On es menjaItàlia i per extensió, el món. La seua producció és destacada als Estats Units.
GastronomiaCuina d'Itàlia
Detalls
Tipusplat preparat, producte final, snack, producte de forn i Pizzas, casseroles (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FormaRodona o quadrada, plana i normalment oberta
Ingredients principalsFarina, tomàquet, formatge

La pizza és un plat típic de la cuina casolana napolitana, consistent en una base de pa (normalment rodona) elaborada amb farina de blat, llevat, aigua i sal (de vegades oli d'oliva) amb salsa de tomàquet i formatge (normalment mozzarella) pel damunt. Té marca patentada denominada Especialitat Tradicional Garantida (ETG). Juntament amb l'hamburguesa, la pizza és considerada com el menjar més difós a tot el món. Atesa la seva popularitat, es calcula que als Estats Units es consumeixen 350 porcions de pizza cada segon.[1]

Història

[modifica]
Pizzes a la vora del forn

Els pans rodons són una tradició de tot el Mediterrani. Potser d'antic origen persa, aquest pa va ser introduït a la Magna Grècia (Itàlia Meridional) pels primers colons grecs. Al segle iii aC, la primera història de Roma, escrita per Cató el Vell, menciona una massa rodona pastada amb oli d'oliva, herbes i mel, fornejada sobre pedres. S'han trobat proves que daten del 79 a les restes de Pompeia. Les excavacions arqueològiques han tret a la llum establiments de gran similitud amb una pizzeria moderna.

La pizza en les seves versions més tradicionals, la marinara i la coberta de salsa de tomàquet i mozzarella (napolitana), procedeix de la ciutat italiana de Nàpols, al segle xviii, poc després que els catalans la perdessin. Cap a mitjan segle xviii, a Nàpols hi havia més de vuitanta pizzeries. A la primera meitat del segle xix es considerava un menjar per a napolitans pobres.

Nàpols s'havia diferenciat per haver incorporat, a la segona meitat del segle xvii, el tomàquet provinent d'Amèrica a l'alimentació. Les llavors de tomàquet provinents del Perú en la dècada de 1770 van originar una varietat coneguda com a tomàquet San Marzano, la baixa acidesa del qual ho va fer òptim per a la preparació de salsa. La combinació de pa, salsa de tomàquet i formatge va donar a origen a un aliment calent, desitjable i barat per als habitants humils de la ciutat. La vinculació amb la pasta i la pizza al segle xix va fer que el tomàquet es convertís en un ingredient dominant de la gastronomia italiana.

Una de les pizzes més famoses a escala mundial, la pizza margarida, es va fer segons un relat de dubtosa certesa el qual diu que el juny de 1889, quan la reina d'Itàlia, Margarida de Savoia, va visitar Nàpols, un cuiner de la pizzeria Brandi anomenat Raffaele Esposito va fer servir mozzarella, tomàquet i alfàbrega per homenatjar-la amb una pizza amb els colors de la bandera italiana (blanc, vermell i verd) i la va anomenar pizza margarida.

Hi ha diferents plats semblants a la pizza arreu del món:

  • Les coques arreu dels Països Catalans. Per exemple, la coca de recapte a les terres de Ponent, o les coques mallorquines són similars a les pizzes. Els regañaos de la zona d'Ademús (Racó d'Ademús) i d'Albarrasí, a l'extrem sud d'Aragó, s'assemblen molt a les bases per a pizza.[2]
  • La pizza al molde originària de Buenos Aires, és una pizza però amb una base més flonja i amb molt de formatge.
  • La farinata o cecina, de la Ligúria i la Toscana.
  • La pissaladière de la Provença.

Etimologia

[modifica]

L'ús més antic registrat de la paraula pizza és d'un text llatí de la ciutat de Gaeta, llavors encara part de l'Imperi Romà d'Orient, l'any 997 dC; el text estableix que un llogater de determinades propietats ha de donar al bisbe de Gaeta duodecim pizze («dotze pizzes») cada dia de Nadal, i dotze més cada Diumenge de Pasqua.[3]

Les etimologies suggerides inclouen:

  • En grec medieval i llatí tardà pitta > pizza, cf. era un pa de pita grec modern i la pitta d'Apúlia i Calàbria, un pa pla rodó cuit al forn a alta temperatura de vegades amb cobertura. La paraula pitta es pot remuntar al grec antic πικτή (pikte), «pastissa fermentada», que en llatí es va convertir en «picta», o al grec antic πίσσα (pissa, àtic πίττα, pitta), "peça", o πήτεα (pḗtea), «segó» (πητίτης pētítēs, «pa de segó»).[4]
  • El Diccionari Etimològic de la Llengua Italiana l'explica com provinent del dialectal pinza «pinça», com en el pinze italià modern «alicates, pinces, pinces, pinces». El seu origen és del llatí pinsere «pillar, estampar».
  • La paraula llombard bizzo o pizzo que significa «mossegada» (relacionada amb les paraules angleses bit i bite), que va ser portada a Itàlia a mitjan segle vi pels invasors llombards. El canvi b>p es podria explicar pel canvi de consonant de l'alt alemany, i s'ha observat en aquest sentit que en alemany la paraula Imbiss significa «snack».

La paraula pizza va ser manllevada de l'italià a l'anglès als anys trenta; abans que es conegués, la pizza era anomenada «pastís de tomàquet» pels angloparlants. Algunes variacions regionals de pizza encara utilitzen el nom de pastís de tomàquet.

Comercialització arreu del món

[modifica]

Arran de la seva popularització als Estats Units a mitjan segle xx, la pizza esdevingué article de menjar ràpid.[5] Actualment la venda de pizza es fa en gran part mitjançant franquícies comercials, que posseeixen restaurants especialitzats i establiments de menjar preparat per a distribució a domicili arreu de tot planeta.

Varietats

[modifica]

La varietat de pizzes que existeix és molt àmplia i a cada país et pots trobar pizzes que només es fan allà a causa de l'adaptabilitat que permet aquest plat. Aquesta llista conté les pizzes més comuns.

Imatge Nom Ingredients Creació Observacions
Pizza capricciosa Tomàquet, mozzarella, pernil, carxofa i bolets (normalment xampinyons) Similar a la pizza quatre estacions
Pizza margarida Tomàquet, mozzarella i alfàbrega 1800 Típica i original de Nàpols
Pizza marinara Tomàquet, all, orenga i oli 1734
Pizza quatre formatges Tomàquet, mozzarella, gorgonzola, fontina i parmesà
Pizza quatre estacions Tomàquet, pernil, carxofa, alfàbrega i bolets Similar a la pizza capricciosa
Calzone Tomàquet, mozzarella, pernil dolç, pot portar ous o salami
Pizza prosciutto Tomàquet, mozzarella i pernil Hi ha una variant amb bolets anomenada "Prosciuto e funghi"
Pizza carbonara Salsa carbonara, xampinyons i orenga
Pizza barbacoa Mozzarella, ceba, pebrot verd i vermell, carn picada, cansalada i orenga
Pizza hawaiana Tomàquet, formatge, pernil dolç i pinya Coneguda per ser la pizza més polèmica

Preparació d'una pizza italiana

[modifica]

Ingredients: aigua, farina, salsa de tomàquet, mozzarella, sal, rent i oli.

Preparació: En primer lloc, afegim l'aigua, farina, oli, rent i sal junts i ho pastem tot. Quan obtenim una massa bastant elàstica, la posarem en un bol amb oli, i la deixarem reposar entre 1-1:30 h. Quan acaba l'hora i mitja se li dona a la massa la forma desitjada (normalment rodona). Finalment se li afegeix salsa de tomàquet, oli i mozzarella (cadascú pot posar ingredients al seu gust). Es posa dins del forn a 180 °C per 20-25 minuts.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Americans Eat 350 Slices Of Pizza Per Second!» (en anglès). South Florida Reporter, 11 novembre 2017. [Consulta: 18 abril 2021].
  2. ↑ Regañaos[Enllaç no actiu]
  3. ↑ «yourDictionary.com | Library: Origin of Pizza», 15-01-2003. Arxivat de l'original el 2003-01-15. [Consulta: 22 desembre 2023].
  4. ↑ «A Greek-English Lexicon, at Perseus». [Consulta: 22 desembre 2023].
  5. ↑ Govern de Nova Zelanda. «Fast Food» (en anglès). [Consulta: 18 abril 2021].

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pizza
Vegeu la pizza en el Viccionari, el diccionari lliure.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pizza&oldid=33066362»