Québec solidaire
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | partit polític  |
| Ideologia | Socialisme democràtic, Independentisme, Anticapitalisme, Ecologisme, Feminisme |
| Història | |
| Reemplaça | Union des forces progressistes i Option Citoyenne |
| Creació | 4 de febrer de 2006 |
| Activitat | |
| Àmbit | Quebec |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Presidència | Nika Deslauriers |
| Portaveu | Manon Massé i Gabriel Nadeau-Dubois |
| Persona rellevant | Pierre-Paul St-Onge (de iure) |
| Diputats a l'Assemblea Nacional del Quebec | 10 / 125 |
| Altres | |
| Color | Taronja |
| Lloc web | quebecsolidaire.net |
| |
Québec solidaire (en català, Quebec solidari) és un partit polític d'esquerres i independentista del Quebec.[1][2][3] Fou fundat el 4 de febrer de 2006 a Mont-real. Va ser el producte de la fusió de la Union des forces progressistes (Unió de les Forces Progressistes, UFP) i Option citoyenne (Opció Ciutadana).[4]
A les eleccions de 2007 no va obtenir representació. En canvi, en les eleccions de 2008 va obtenir un diputat a l'Assemblea Nacional del Quebec, Amir Khadir, triat a la circumscripció mont-realesa de Mercier.
A les eleccions de 2012, el partit va passar de no arribar a 4% a obtenir el 6,03% dels vots i va aconseguir que l'altra cap del partit, Françoise David, fos elegida per la circumscripció de Gouin, també a Mont-real.
A les eleccions de 2014, Québec Solidaire va obtenir 7,63% dels vots. A més d'Amir Khadir (Mercier) i Françoise David (Gouin), Manon Massé fos elegida per la circumscripció de Sainte-Marie–Saint-Jacques, també a Mont-real.
El 2 de desembre de 2017 els membres van donar el vist-i-plau d'unir-se amb el partit de centre-esquerra sobiranista Opció nacional.[5] Els membres d'ON també li van donar el vist-i-plau, el qual els deixava amb l'estatus de "col·lectiu" dins de Québec solidaire, el 10 de desembre d'eixe any.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Dickinson, John A.; Young, Brian. A Short History of Quebec. McGill-Queen's Press – MQUP, 2008, p. 367. ISBN 978-0-7735-3439-1.
- ↑ Dufour, Pascale; Traisnel, Christophe. «Nationalism and Protest: the Sovereignty Movement in Quebec». A: Miriam Smith. Group Politics and Social Movements in Canada: Second Edition. University of Toronto Press, 2014, p. 262. ISBN 978-1-4426-0695-1.
- ↑ Graefe, Peter. «Quebec Nationalism and Quebec Politics». A: Bryan M. Evans. Transforming Provincial Politics: The Political Economy of Canada's Provinces and Territories in the Neoliberal Era. University of Toronto Press, 2015, p. 155. ISBN 978-1-4426-1179-5.
- ↑ Drainville, 2011, p. 192.
- ↑ «Quebec solidaire votes to merge with Option nationale ahead of 2018 election». CTV News, 02-12-2017 [Consulta: 11 febrer 2018].
- ↑ «Option Nationale members vote in favour of merger with Quebec Solidaire». CTV News, 10-12-2017 [Consulta: 11 febrer 2018].
Bibliografia
[modifica]- Drainville, André C. «La gauche québécoise dans le monde depuis les rébellions jusqu’à Québec solidaire : esquisse d'une interprétation». Globe: Revue internationale d'études québécoises, 14, 1, 2011, pàg. 175. DOI: 10.7202/1005992ar.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- Québec solidaire - Lloc web oficial (francès)