Raïsa Gorbatxova
| |||
| Nom original | (ru) Раиса Максимовна Горбачёва  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | (ru) Раиса Максимовна Титаренко 5 gener 1932 Rubtsovsk (Rússia) | ||
| Mort | 20 setembre 1999 (67 anys) Münster (Alemanya) | ||
| Causa de mort | leucèmia | ||
| Sepultura | Cementiri de Novodévitxi | ||
| Religió | Cristianisme ortodox | ||
| Formació | Departament de Filosofia de la Universitat de Moscou Universitat Estatal Pedagògica de Moscou | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | sociòloga, professora d'universitat, figura pública, política, filòsofa | ||
| Ocupador | Universitat Estatal de Medicina de Stàvropol Rossiski fond kulturi Universitat Estatal de Moscou Universitat Agrària Estatal de Stavropol Znànie | ||
| Partit | Partit Comunista de la Unió Soviètica Partit Socialdemòcrata de Rússia | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Mikhaïl Gorbatxov (1953–1999), mort de la persona | ||
| Fills | Irina Virganskaia | ||
| Pares | Maksim Titarenko i Aleksandra Titarenko | ||
| Germans | Ievgueni Titarenko | ||
| Parents | Andrei Gromiko, oncle | ||
| Premis | |||
 | |||
Raisa Maximovna Gorbatxova (rus: Раи́са Макси́мовна Горбачёва Romanitzada Raisa Maksimovna Gorbachyova, nada Titarenko, Титаренко; 5 de gener de 1932 - 20 de setembre de 1999) va ser una activista i filàntropa russosoviètica que va ser la dona del líder soviètic Mikhaïl Gorbatxov. Va recaptar fons per a la preservació del patrimoni cultural rus, el foment de nous talents i programes de tractament per al càncer de sang infantil.
Primers anys de vida i educació
[modifica]Raisa Maximovna Titarenko va néixer el 5 de gener de 1932 a la ciutat de Rubtsovsk a la regió d' Altai de Sibèria. Era la major de tres fills de Maxim Andreyevich Titarenko, un enginyer ferroviari de Txernihiv a Ucraïna, i de la seva dona siberiana, Alexandra Petrovna Porada, de Veseloyarsk. Va passar la seva infantesa a les muntanyes dels Urals, i va conèixer el seu futur marit mentre estudiava filosofia a Moscou. Va obtenir un grau a l'Institut Pedagògic Estatal de Moscou i va ensenyar breument a la Universitat Estatal de Moscou.[1]
Vida amb Mikhail Gorbatxov
[modifica]Es va casar amb Mikhaïl Gorbatxov el setembre de 1953 i es va traslladar a la regió natal del seu marit, Stavropol, al sud de Rússia, quan es va graduar. Allà, va ensenyar filosofia marxista-leninista i va defensar la seva tesi d'investigació en sociologia sobre la vida kolkhoz. Va donar a llum una filla, Irina Mikhailovna (nom de casada: Virganskaya; Ирина Михайловна Вирганская), el 6 de gener de 1957.[a][2] Quan el seu marit va tornar a Moscou com a funcionari emregent del Partit Comunista Soviètic, Gorbatxova va ocupar el càrrec de professora a la seva alma mater, la Universitat Estatal de Moscou. Va deixar el càrrec quan el seu marit es va convertir en secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica el 1985. Les seves aparicions públiques al costat del seu marit com a primera dama van ser una novetat al país i van contribuir molt a humanitzar la imatge del país. Va ser una de les poques dones dels líders del partit comunista que va tenir un alt perfil públic.
L'1 de juny de 1990, Gorbatxova va acompanyar la primera dama dels Estats Units Barbara Bush al Wellesley College de Massachusetts. Ambdues dones van parlar abans de la classe de graduació durant el servei de graduació, tocant el paper de la dona en la societat moderna. Totes les cadenes de televisió nord-americanes van cobrir els discursos en directe; CNN va oferir cobertura de televisió per cable en directe a tot el món. Els esdeveniments del cop d'estat soviètic de 1991, que va intentar deposar el seu marit del poder, van deixar una cicatriu duradora a Gorbatxova, que va patir un lleu ictus l'últim dia de l'exili forçat acompanyat d'arrest domiciliari a Crimea.[3][4] L'agitació política que va produir aquest fet va empènyer els Gorbatxov a l'ombra.
Filantropia
[modifica]El 1989, després d'un discurs personal del professor Rumiàntsev i altres, Gorbatxova va contribuir amb 100.000 dòlars EUA a l'organització benèfica Associació Internacional d'Hematòlegs del Món per a Infants.[5] Aquesta i altres donacions recaptades pels dos Gorbatxov van ajudar a comprar equips per als bancs de sang i a formar metges russos a l'estranger.
El 1997 va crear el Club de Raisa Maksimovna, amb l'objectiu de fomentar la participació de les dones en la política.[6] També va treballar per conscienciar sobre els problemes dels nins (havia acollit sovint delegacions de joves al Kremlin quan el seu marit no podia ser-hi).
Malaltia i mort
[modifica]Gorbatxova va patir un ictus l'octubre de 1993.[7] El juliol de 1999, va ser diagnosticada amb leucèmia per l'Institut d'Hematologia de l'Acadèmia Russa de Ciències Mèdiques. Poc després, va viatjar amb el seu marit i la seva filla a Münster a Alemanya per rebre tractament a la clínica mèdica de l'Hospital Universitari de Münster. Va rebre tractament durant dos mesos sota la supervisió del professor Thomas Büchner, un hematòleg destacat, però va morir el 20 de setembre als 67 anys. Va ser enterrada al cementiri de Novodevitx a Moscou.[8]
Llegat
[modifica]L'any 2006, la seva família va fundar la Fundació Raisa Gorbatxova, que recapta diners per donar suport a les persones amb càncer infantil.[9] El 2007 es va crear l'Institut Raisa Gorbatxova d'Hematologia Pediàtrica i Transplantologia a la Primera Universitat Mèdica Estatal Pavlov de Sant Petersburg.[10]
Llibres
[modifica]- Gorbatxova, Raisa Maksimovna. Ya nadejus'... (en rus). Kniga, 1991. ISBN 5-21200324-5.
- Moroz, B. D.. Raisa. Vospominaniya, dnevniki, interview, statyi, telegrammy (en rus). Moscow: Vagrius Petro-News, 2000. ISBN 5-26400432-3.
Notes
[modifica]- ↑ Segons Mikhail Gorbachev, Gorbatxova va sofrir un avortament induït després que es casassin a Moscou degut a complicacions cardíaques associades amb un atac de febre reumàtica un any abans.
Referències
[modifica]- ↑ The Presidents' Wives: Reassessing the Office of First Lady. Lynne Rienner Publishers, 2000, p. 9–. ISBN 978-1-55587-948-8.
- ↑ «Gorbachev heartache at having to choose between wife and unborn son». Express, 17-09-2014. [Consulta: 27 agost 2022].
- ↑ Neef, Christian (2011-08-11). «The Gorbachev Files: Secret Papers Reveal Truth Behind Soviet Collapse». Der Spiegel.
- ↑ The dead hand: the untold story of the Cold War arms race and its dangerous legacy. 1. New York: Doubleday, 2009. ISBN 978-0-385-52437-7. OCLC 320432478.
- ↑ Gorbachev, Mikhail. «Gorbachev: ‘My beloved Raisa believed in helping sick children'» (en anglès), 02-03-2016. [Consulta: 5 març 2024].
- ↑ Bolton, Kerry R. «Mikhail Gorbachev: Globalist Super-Star» (en anglès americà). Foreign Policy Journal, 03-04-2011. [Consulta: 5 març 2024].
- ↑ «Gorbachev, Energetic, Chatty, but Not Yet Political». , 03-11-1993, p. 3.
- ↑ «Path of roses takes Raisa Gorbachev to her resting place». The Guardian.
- ↑ «Combatting Childhood Cancer». RG Foundation. Arxivat de l'original el 2013-01-20. [Consulta: 31 març 2013].
- ↑ «Child hematology center opens in St. Petersburg». The International Foundation for Socio-Economic and Political Studies (The Gorbachev Foundation), 21-09-2007. [Consulta: 27 agost 2022].
Bibliografia addicional
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- Aparicions a C-SPAN