Rabós

Rabós
	Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
	42° 22′ 43″ N, 3° 01′ 42″ E / 42.3787°N,3.0283°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Àmbit funcional territorial	Comarques gironines
Comarca	Alt Empordà
Capital	Rabós
Població humana
Població	203 (2023) (4,5 hab./km²)
Llars	19 (1553)
Gentilici	Rabosinc, rabosinca
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	45,1 km²
Altitud	106 m
Limita amb	Colera ; Mollet de Peralada ; Peralada ; Espolla ; Garriguella ; Llançà ; Vilamaniscle ; Banyuls de la Marenda
Organització política
• Alcaldessa	Maria Teresa Ginjaume Camps (2023–)
Identificador descriptiu
Codi postal	17754
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	17143
Codi IDESCAT	171432
Lloc web	rabos.cat

Rabós és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà. En el seu terme hi ha el monestir de Sant Quirze de Colera, dins del Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera i el poble de Delfià. També hi ha el veïnat de Sant Quirc de Colera, al voltant de Mas Nouvilas.

Geografia

Llista de topònims de Rabós (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Conegut també popularment amb el nom de Rabós de l'Empordà, és un terme accidentat sobretot a la zona nord, on es troba la Serra de l'Albera. El paisatge és rural, amb molta presència de sureres. El poble està prop del riu Orlina, segons va apuntar en el segle xvii el geògraf Pere Gil i Estalella, el nom d'aquest riu es devia al fet que, segles enrere, la seva sorra contenia partícules d'or.

Història

Els termes de Sant Quirze de Colera i de Delfià va ser independents de Rabós fins al 1846, quan hi van ser incorporats per la política de reducció del número de municipis.^[1]

Segueix sent un municipi dedicat a l'agricultura, però les vinyes que havien estat majoritàries en el seu cultiu, han anat decaient a partir de la plaga de la fil·loxera, que les va assolar l'any 1860. La seva demografia a partir de llavors ha anat decreixent.

A la legislatura (2015-2019), l'alcaldessa va ser Dominica Montiel Puig.^[2]

Entitat de població	Habitants
Delfià	20
Rabós	176

Fills il·lustres

Carles Bech Pastra, (n. 1871), músic i pedagog musical.

Símbols

L'escut oficial de Rabós té el següent blasonament: Escut caironat: d'argent, 2 palmes de sinople passades en sautor que ressalten sobre un bàcul d'abat de sable en pal. Per timbre una corona mural de poble.^[3] Va ser aprovat el 3 d'octubre de 1989 i publicat al DOGC el 16 del mateix mes amb el número 1207. Les palmes encreuades són l'atribut del màrtir sant Julià, patró del poble, i el bàcul d'abat fa referència al monestir de Sant Quirze de Colera, situat al municipi, els abats del qual van fundar la localitat i en foren els propietaris.

Indrets d'interès

Llibre d'actes de l'Ajuntament de Rabós d'Empordà conservat a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Empordà

Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera
Les Orelles de la Mula
Església parroquial de Sant Julià de Rabós. Romànica amb la data de 1313 en la porta de ponent.
Església de Santa Maria de Colera Segle XII
Església de Sant Romà de Delfià Segle XI
Santuari de Sant Quirc i Santa Julita Segle XIX
Monestir de Sant Quirze de Colera Segle X
Monuments megalítiques:

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
11	-	19	131	237	558	594	585	463	506

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
517	377	369	358	317	225	156	151	133	133

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
148	137	145	155	167	194	194	192	206	182

2016	2018	2020	2022	2024	2026	2028	2030	2032	2034
188	179	184	210	-	-	-	-	-	-

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Referències

↑ Burgueño, Jesús; Gras, M. Mercè. Atles de la Catalunya Senyorial. Els ens locals en el canvi de règim (1800-1860). Barcelona: ICGC, 2014. ISBN 978-84-393-9138-8.
↑ «El mapa de les alcaldesses a Catalunya: només un de cada cinc ajuntaments catalans està encapçalat per una dona». Begoña Grigelmo, 07-03-2019. [Consulta: 16 març 2019].
↑ «ANUNCI relatiu a l'aprovació de l'escut heràldic del municipi de Rabós.» ( PDF). DOGC núm. 1207. Generalitat de Catalunya, 16-10-1989. [Consulta: 28 juny 2010].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rabós

[1] Burgueño, Jesús; Gras, M. Mercè. Atles de la Catalunya Senyorial. Els ens locals en el canvi de règim (1800-1860). Barcelona: ICGC, 2014. ISBN 978-84-393-9138-8.

[2] «El mapa de les alcaldesses a Catalunya: només un de cada cinc ajuntaments catalans està encapçalat per una dona». Begoña Grigelmo, 07-03-2019. [Consulta: 16 març 2019].

[3] «ANUNCI relatiu a l'aprovació de l'escut heràldic del municipi de Rabós.» ( PDF). DOGC núm. 1207. Generalitat de Catalunya, 16-10-1989. [Consulta: 28 juny 2010].

[1]

[2]

[3]

Registres d'autoritat	VIAF (1)
Bases d'informació	GEC (1) OSM (1)