Vés al contingut

Radio Republik Indonesia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióRadio Republik Indonesia
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusgrup de ràdio Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1945
Activitat
Membre deUnió de Radiodifusió d'Àsia-Pacífic Modifica el valor a Wikidata
Propietari de

Lloc webrri.co.id Modifica el valor a Wikidata

Radio Republik Indonesia (Ràdio de la República d'Indonèsia, abreujada com a RRI), legalment Lembaga Penyiaran Publik (LPP) Radio Republik Indonesia (Radio de la Institució Pública de Radiodifusió de la República d'Indonèsia), és una xarxa de ràdio pública d'Indonèsia. Fundada l'11 de setembre de 1945, és la primera xarxa de ràdio a Indonèsia i la segona empresa de mitjans més antiga del país després d'Antara. La seu de RRI es troba al carrer Medan Merdeka Barat al centre de Jakarta, a la capital indonèsia.[1][2]

RRI té quatre xarxes de ràdio, així com canals de ràdio visuals, emes a tot Indonèsia per servir a tots els ciutadans de tot el país. La xarxa és compatible amb unes 90 emissores locals, la més gran de qualsevol xarxa de ràdio del país. A través de la seva divisió de radiodifusió a l'estranger Voice of Indonesia, RRI també proporciona informació sobre Indonèsia a persones d'arreu del món en anglès.[3] El seu finançament prové principalment del pressupost anual de l'estat aprovat pel parlament, publicitat i altres serveis.[4]

Referències

[modifica]
  1. Armando, Ade. Televisi Jakarta di Atas Indonesia: Kisah Kegagalan Sistem Televisi Berjaringan di Indonesia. Yogyakarta: Bentang, 2011, p. 64. 
  2. «Radio-uitzendingen in Djakarta uiterst primitief» (en dutch). Het Vaderland, 18-04-1959, pàg. 19 [Consulta: 8 abril 2021]. «In 1954 sneuvelde officieel het Nederlandse programma, hoofdzakelijk omdat het in de pers aldaar té goede kritieken kreeg ten detrimente van het eigenlijke Indonesische programma.»
  3. Zakaria, Anang. Radio Melintas Zaman. Banjarnegara: Sukses Mandiri Press, 2012, p. 29–30. 
  4. «RRI, TVRI: The forgotten agents of change», 2015. [Consulta: 5 octubre 2020].