Vés al contingut

Raoul Walsh

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRaoul Walsh

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementAlbert Edward Walsh
11 març 1887 Modifica el valor a Wikidata
Manhattan (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Mort31 desembre 1980 Modifica el valor a Wikidata (93 anys)
Simi Valley (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmalaltia cardiovascular Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSimi Valley Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatEstats Units
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, actor de cinema, productor de cinema, guionista, actor, realitzador Modifica el valor a Wikidata
Activitat1909 Modifica el valor a Wikidata - 1964 Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeMiriam Cooper (1916-1926)
Lorraine Miller (1928-1947)
Mary Simpson (1947-1980) Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0909825 Allocine: 514 Allmovie: p115880 TCM: 201402 AFI: 127526 TMDB.org: 8823
Musicbrainz: e4f3b66e-3d86-4527-bb10-4900bf3be755 Find a Grave: 6026969 Modifica el valor a Wikidata

Raoul Walsh (Nova York, 11 de març de 1887 – Simi Valley, Califòrnia, 31 de desembre de 1980) va ser un director de cinema estatunidenc. Al llarg de la seva trajectòria, va dirigir més d'un centenar de pel·lícules dels gèneres més diversos, encara que va destacar sobretot com a director de pel·lícules d'aventures.[1]

Carrera

[modifica]

Walsh va començar la seva carrera en el món de l'espectacle com a actor de teatre a Nova York, i ràpidament es va convertir en intèrpret cinematogràfic. El 1912 va debutar en la direcció, amb la pel·lícula Life of Villa, en la qual el revolucionari mexicà Pancho Villa es va interpretar a si mateix. Poc després dirigiria una seqüència d'altre film molt similar, La vida del general Villa; aquesta vegada, el personatge de Pancho Villa va ser interpretat per Walsh. El 1914 va començar a treballar com a assistent de D. W. Griffith, i va interpretar el paper de l'assassí de Lincoln en el clàssic El naixement d'una nació (1915). El seu treball amb Griffith va cridar l'atenció de la Fox Film Company (futura 20th Century Fox), que el va contractar aqueix mateix any. Durant la seva època en el cinema mut, Walsh solia escriure els guions de les seves pel·lícules, i sovint hi actuava també com a protagonista. Destaquen entre les seves obres d'aquesta època una de les primeres pel·lícules de gàngsters de la història del cinema, Regeneration (1915), així com la innovadora i espectacular El lladre de Bagdad, que va ser interpretada per Douglas Fairbanks i Anna May Wong i va tenir un enorme èxit. Bastant insòlita en la seva filmografia, en general consagrada al cinema d'acció, és Evangeline (1919), basada en un poema de Longfellow, un dels pocs films de la seva producció amb pretensions artístiques i que no va tenir massa èxit de públic. Moltes de les seves pel·lícules mudes s'han perdut irremissiblement.

En els primers dies del sonor va dirigir per a la Fox el western In Old Arizona (1929), després d'haver renunciat al paper de protagonista de Cisco Kid en perdre un ull quan una llebre es va creuar en el seu camí, mentre conduïa buscant localitzacions per a la pel·lícula per les carreteres de Nevada. Poc després va dirigir, en el western The Big Trail (1930) un llavors desconegut Marion Morrison, a qui Walsh va canviar el seu nom pel de John Wayne. Va continuar treballant per a la Fox fins a 1935, i va passar després un curt període en la Paramount, fins a 1939, any en què va ser contractat per la Warner Brothers, productora en què romandria fins a 1953 i amb la qual rodaria moltes de les seves obres més recordades, entre aquestes diversos clàssics del cinema de gàngsters, com ara Els turbulents anys vint (1939) i Al roig viu (1949), ambdues protagonitzades per James Cagney, i una pel·lícula d'aventures sobre la vida del general Custer, Van morir amb les botes posades, protagonitzada per Errol Flynn.

Ja en la dècada de 1950, Walsh va dirigir dues pel·lícules d'aventures marines protagonitzades per Gregory Peck, El capità Horatio Hornblower (1951) i The World in His Arms (1952), i el clàssic del cinema de l'oest Distant Drums, 1951, que va interpretar en el paper protagonista Gary Cooper. Després d'expirar el seu contracte amb la Warner, Walsh va continuar dirigint pel·lícules, entre aquestes dues amb Clark Gable: Els implacables (1955) i Un rei per a quatre reines (1956).

Es va retirar el 1964, després de rodar el seu últim film, Una trompeta llunyana (1964). Walsh va ser un dels fundadors de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques. El seu germà va ser l'actor George Walsh.

Filmografia

[modifica]

Walsh també va dirigir una pel·lícula en la qual no va ser acreditat. En The Enforcer, de 1951, va substuir Bretaigne Windust quan es va posar malalt i va refusar la seua presència en els títols de crèdit.

Curiositats

[modifica]

Hi ha escenes en les pel·lícules de Walsh d'esdeveniments que van passar en la seva pròpia vida i en la de la seva família: quan era un nen els seus pares treballaven amb el famós actor de Broadway Edwin Thomas Booth, germà de John Wilkes Booth, que Walsh interpretaria en El naixement d'una nació (1915); en Van morir amb les botes posades, hi ha un actor que realitza un petit paper com a sastre de la cavalleria, que bé podria haver estat una referència al pare de Walsh, que feia uniformes per a alts oficials americans (com ara el general Custer), abans d'incorporar-se a Brooks Brothers.

Com el seu contemporani Howard Hawks, Walsh era conegut per no deixar mai que els fets malbarataren una bona història. Segons Walsh, el 1942, uns quants dies després que John Barrymore havia mort, Walsh, com a acudit, treia el cos de Barrymore del tanatori i aconseguia fer seure el cos, vestir-lo elegantment en una cadira a la casa d'Errol Flynn, tot esperant que l'actor arribés a casa. Aquesta història —explicada tant per Flynn com per Walsh en les seves autobiografies—era discutida pel Gene Fowler, un amic tant de Barrymore com de Flynn. Fowler manifesta en la seva autobiografia que va passar molt de temps durant la nit que se suposava que l'acudit havia ocorregut, al costat del cos de Barrymore en el funeral.

Uns anys abans, Barrymore havia enviat una fotografia de si mateix a Walsh, amb una nota com a As You Like It: Each man in his time plays many different parts. You have played them all. Walsh va emprar part de la inscripció com a títol per a la seva autobiografia, Each man in his time publicada per Farrar, Strauss i Giroux el 1974. Leonard Maltin ha descrit el llibre com "ficció que entreté amb ocasionals fets que van ocórrer de veres".

Enllaços externs

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.301. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 8 desembre 2014].