Raquel Kochhann
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 6 octubre 1992  (32 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | jugador de rugbi |
| Esport | rugbi a 7 rugbi a 15 |
| Participà en | |
| 28 juliol 2024 | Rugbi a 7 als Jocs Olímpics d'Estiu de 2024 - Torneig femení |
| 28 juliol 2021 | rugbi a 7 als Jocs Olímpics d'estiu de 2020 - categoria femenina (11a) |
| 2016 | rugbi a 7 als Jocs Olímpics d'estiu de 2016 - categoria femenina (9a) |
 
| |
Raquel Cristina Kochhann (Saudades, Santa Catarina; 6 d'octubre de 1992) és una jugadora de rugbi brasilera.[1] El Comitè Olímpic del Brasil va designar-la banderera de la delegació del seu país en la cerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics de París 2024.[2]
Carrera
[modifica]Primers contactes amb l'esport
[modifica]Kochhann és natural de Saudades, a l'oest de Santa Catarina, però va créixer en el municipi veí de Pinhalzinho. Als 15 va mudar-se a Caxias do Sul (estat de Rio Grande do Sul), on va passar a integrar l'equip de futbol del Joventude.[3] En aquella època, mostrava interés també per l'atletisme, bàsquet i tennis de taula. Va arribar a ser convocada per la Selecció Brasilera de Futbol sub-17, però abans dels partits va lesionar-se i no va poder debutar.[4][5]
Als 19 anys, quan practicava futbol sala en l'equip de la facultat, Kochhann va conèixer la modalitat de rugbi a 7. Ràpidament va destacar i va incorporar-se al Serra Rugby, també de Caxias do Sul, equip amb el que va obtenir el premi de millor jugadora del Campionat Gaúcho.[4] Amb el Serra va proclamar-se campiona brasilera i bicampiona gaúcha.[3] Va participar del Mundial Universitari de Rugbi a 7, obtenint la medalla de bronze. L'esportista de Saudades és graduada en Educació física.[6]
Debut amb la selecció i doble participació olímpica
[modifica]Amb la selecció absoluta de la modalitat, va conquerir la medalla d'or en els Jocs Sud-americans de 2014 i el bronze en els Jocs Panamericans de 2015.[7] L'abril de 2016, va ser una peça destacada de la selecció brasilera que va disputar el Hong Kong Sevens, torneig que va valer al Brasil l'accés a la Sèrie Mundials de Rugbi a 7.[4] El sevens va estrenar-se com a modalitat olímpica als Jocs de Rio de Janeiro d'aquell any, i Kochhann va formar part de l'equip brasiler que va obtenir el 9è lloc.[8] Encara el 2016, va ser condecorada amb el Premi Brasil Olímpic de Rugbi, per la seva actuació en la selecció i en el club Charrua, de Porto Alegre, com la millor jugadora d'aquella temporada.[9]
L'esportista catarinense va repetir en la convocatòria per als Jocs Olímpics de Tòquio 2020, on l'equip va acabar en 11è lloc.[10]
19 mesos fora de la competició
[modifica]Durant un partit internacional el maig de 2022, Kochhann va trencar-se el lligament encreuat anterior del genoll dret i va haver de pasar per cirurgia. Durant la convalescència, va sotmetre's a una prova del petit tumor en una mamella que havia detectat l'any anterior, i que estava controlant amb els metges. El resultat va ser nefast: el tumor havia doblat de mida, la biòpsia practicada va detectar cèl·lules canceroses i la metàstasi havia afectat l'estern.[11][12][13] L'esportista va explicar més tard als mitjans que la seva mare havia patit càncer de mama el 2016 i que, des de llavors, s'havia estat preparant mentalment per a una situació com aquella.[14][15]
La jugadora va passar per una nova cirurgia, aquest cop una mastectomia a ambdós pits (mastectomia bilateral) preventiva i va fer tractament de radioteràpia i quimioteràpia.[11][14]
Després de 19 mesos sense competir, va reintegrar-se al Charrua, i el gener de 2024 va tornar a vestir la samarreta 10 de la selecció en la tercera jornada de les Sèries Mundials de Rugbi a 7, disputada a Perth (Austràlia).[11][13]
Tercers Jocs Olímpics, per la porta gran
[modifica]El mes de juny, As Yaras van obtenir la plaça corresponent a l'Amèrica del Sud en el torneig classificatori per als Jocs Olímpics de París 2024.[16] A França, Kochhann ei la seva companya Luiza Campos, seran les úniques jugadores brasileres que hauran disputat les tres edicions del torneig olímpic de rugbi a 7, i lluitarà per superar els resultats obtinguts i aconseguir aquest cop el diploma olímpic.[17] A més, va rebre l'honor de ser la banderera de la delegació brasilera en la cerimònia d'obertura, de la ma del piragüista Isaquias Queiroz.[18]
Encara en 2024, Raquel va actuar amb la selecció de rugbi XV que es va classificar per primera vegada en la història per a la Copa del Món de Rugbi Femení, que se celebrarà el 2025 a Anglaterra.[19]
Referències
[modifica]- ↑ «Raquel Cristina Kochhann» (en portuguès brasiler). Comitè Olímpic del Brasil. Arxivat de l'original el 2022-01-07. [Consulta: 23 agost 2015].
- ↑ «Conheça Raquel Kochhann, porta-bandeira do Brasil em Paris 2024» (en portuguès brasiler). CNN Brasil, 22-07-2024. [Consulta: 23 juliol 2024].
- ↑ 3,0 3,1 «Ex-jogadora do Juventude sonha com vaga olímpica no rúgbi feminino» (en portuguès brasiler). Pioneiro. GZH, 04-08-2015. [Consulta: 23 juliol 2024].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Galvão, Marília. «Atleta troca futebol pelo rugby e se destaca como capitã da Seleção Brasileira». ESPN, 25-04-2019. Arxivat de l'original el 2019-05-27. [Consulta: 13 juliol 2024].
- ↑ «Universidade 93,7: Biografia – Raquel Kochhann» (podcast) (en portuguès brasiler). Jornal USP. Universitat de São Paulo, 09-06-2024. [Consulta: 13 juliol 2024].
- ↑ «Estácio amplia benefícios de estudos ao rugby brasileiro». Confederação Brasileira de Rugby, 28-06-2022. [Consulta: 13 juliol 2024].
- ↑ «Seleção Brasileira de rúgbi feminino bate a Argentina e leva o bronze». Terra, 12-07-2015. Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 23 agost 2015].
- ↑ Velasco, Leo. «Bom com o pé, Brasil leva susto, mas bate Japão e termina em nono lugar» (en portuguès brasiler). globoesporte. Grupo Globo, 08-08-2016. Arxivat de l'original el 2023-10-12. [Consulta: 23 juliol 2024].
- ↑ «Atletas olímpicos recebem prêmios no Troféu Brasil de Rúgbi» (en portuguès brasiler). ESPN, 19-07-2016. Arxivat de l'original el 2024-07-13. [Consulta: 13 juliol 2024].
- ↑ «Brasil vence Japão e fica em 11º no rúgbi feminino em Tóquio» (en portuguès brasiler). Lance!. Terra, 30-07-2021. [Consulta: 23 juliol 2024].
- ↑ 11,0 11,1 11,2 Parrini, Victor. «Raquel Kochhann mira terceira Olimpíada após tratar câncer» (en portuguès brasiler), 03-01-2024. Arxivat de l'original el 2024-07-25. [Consulta: 23 juliol 2024].
- ↑ Massi, Alexandre. «Raquel Kochhann e Isaquias Queiroz serão porta-bandeiras do Brasil na Cerimônia de Abertura dos Jogos Olímpicos Paris 2024» (en portuguès brasiler). O Globo, 22-07-2024. Arxivat de l'original el 2024-07-23. [Consulta: 23 juliol 2024].
- ↑ 13,0 13,1 «El emotivo regreso de Raquel Kochhann al SVNS» (en castellà). World Rugby, 25-01-2024. Arxivat de l'original el 2024-07-25. [Consulta: 23 juliol 2024].
- ↑ 14,0 14,1 Pye, John. «Superado el cáncer, Kochhann, estrella del rugby de Brasil, está lista para sus terceros Juegos» (en castellà). Associated Press, 03-07-2024. Arxivat de l'original el 2024-07-25. [Consulta: 23 juliol 2024].
- ↑ «El especial regreso al rugby de la brasileña Raquel Kochhann al recuperarse de un cáncer» (en castellà). HSBC SVNS, 03-07-2024. Arxivat de l'original el 2024-07-25. [Consulta: 23 juliol 2024].
- ↑ «Brasil es olímpico nuevamente» (en castellà). Sudamérica Rugby, 18-06-2024. Arxivat de l'original el 2024-08-21. [Consulta: 23 juliol 2024].
- ↑ Cardoso, Bianca. «Brasil Rugby anuncia convocadas para Paris 2024 e base de treinamento exclusiva para os Jogos Olímpicos» (en portuguès brasiler). Confederação Brasileira de Rugby, 11-06-2024. Arxivat de l'original el 2024-06-12. [Consulta: 22 juliol 2024].
- ↑ «Da luta à honra: Raquel Kochhann supera câncer e se torna porta-bandeira do Brasil em Paris 2024» (en portuguès brasiler). COB, 23-07-2024. Arxivat de l'original el 2024-08-21. [Consulta: 23 juliol 2024].
- ↑ «O Brasil está na Copa do Mundo de Rugby de 2025!» (en portuguès brasiler). Confederação Brasileira de Rugby, 29-06-2024. Arxivat de l'original el 2024-08-21. [Consulta: 22 juliol 2024].
Enllaços externs
[modifica]- Kochhann, Raquel; Cesarini, Beatriz. «Qual o próximo passo?» (en portuguès brasiler). Minha História. UOL, 22-07-2024. [Consulta: 23 juliol 2024].