Regne de Tessalònica
| ||||
|
| ||||
| ||||
 Regne de Tessalònica el 1204. | ||||
| Informació | ||||
|---|---|---|---|---|
| Capital | Tessalònica 40° 38′ N, 22° 57′ E / 40.633°N,22.950°E | |||
| Idioma oficial | llombard | |||
| Altres idiomes | grec | |||
| Religió | catòlica romana (oficial) ortodoxa grega (popular) | |||
| Període històric edat mitjana | ||||
| Establiment del Regne | 1204 | |||
| Caiguda de Tessalònica en mans del Despotat de l'Epir | 1222 | |||
| Política | ||||
| Forma de govern | monarquia | |||
| rei | ||||
| • 1204 – 1207: | Bonifaci I de Montferrat | |||
| Demetri de Montferrat | ||||
El Regne de Tessàlonica fou un estat croat establert pels croats francs/llatins després de la destrucció de l'Imperi Romà d'Orient l'any 1204. Els francs van ocupar aquests territoris que estaven dominats per Aleix III Àngel, emperador fugit a Macedònia i Tràcia. Aleix III i l'antic emperador Aleix V Ducas (que havia estat cegat per Aleix III) no van poder resistir als croats; el primer es va rendir i el segon va fugir al Peloponès però fou capturat.
Història
[modifica]Antecedents
[modifica]Després que els croats prengueren Constantinoble el 1204, tant els croats com els romans d'Orient pensaven que Bonifaci de Montferrat, líder de la croada, esdevindria el nou emperador. Els venecians consideraven que Bonifaci era massa afí a l'Imperi Romà d'Orient (el seu germà Conrad s'havia casat amb una dona de la família reial romana d'Orient). Els venecians volien un emperador al qui pogueren manipular més fàcilment, i aconseguiren que fos elegit emperador Balduí de Flandes.[1]
Creació
[modifica]Un cop esvaïda la possibilitat d'ésser emperador Bonifaci es disposà a conquerir Tessalònica, la segona ciutat romana d'Orient en importància. Inicialment entrà en competència amb l'emperador Balduí, el qual també desitjava conquerir la ciutat. Bonifaci guanyà la disputa entregant als venecians el territori que se li havia assignat a Creta.[2]
El 1204 Bonifaci capturà la ciutat i va establir un regne subordinat a Balduí (el títol de "rei" mai no fou emprat de forma oficial. Fonts del segle xiii i XIV suggereixen que Bonifaci basà la seva reclamació de Tessalònica afirmant que aquesta li havia estat atorgada al seu germà més jove Renier quan es va casar amb Maria Comnena el 1180.[3]
El regne s'estengué per la costa de Tràcia, Tessàlia i Macedònia. Les seves fronteres internes restaren indefinides, ja que des de l'inici el regne va estar constantment en guerra amb el Segon Imperi Búlgar. Així mateix el derrocat emperador romà d'Orient Aleix III Àngel, el qual s'havia refugiat a Corint, també atacà el regne, tot i que fou ràpidament derrotat.
Bonifaci amplià el regne capturant l'illa d'Eubea, on hi establí la baronia de Negrepont, i ajudà altres croats a establir el Ducat d'Atenes i el Principat d'Acaia, els quals es convertiren en vassalls del Regne de Tessalònica.
La rebel·lió llombarda
[modifica]El regnat de Bonifaci I de Montferrat durà menys de dos anys i morí el 4 de setembre del 1207, quan fou emboscat pel tsar Kaloian I Assèn de Bulgària.[4] El regne passà a mans de Demetri de Montferrat, fill de Bonifaci. Atès que aquest encara era una criatura, el govern del regne caigué en mans del regent Oberto II de Biandrate secundat per nobles llombards. Dits nobles procuraren entronitzar Guillem VI de Montferrat, fill gran de Bonifaci, tot desafiant l'emperador llatí Enric I de Flandes. Enric s'enfrontà amb ells i els sotmeté el 1209, llavors va nomenar al seu germà Eustaci com a regent de Demetri.[4]
Guerra amb el Despotat de l'Epir i caiguda del Regne de Tessalònica
[modifica]Aprofitant aquesta situació Miquel I de l'Epir, antic aliat de Bonifaci, atacà el regne l'any 1210, mentre que els búlgars feren el mateix.[5][6] Inicialment Enric de Flandes els derrotà. Amb tot, després de la mort de Miquel I de l'Epir el 1214, el seu germà i successor Teodor I de l'Epir reinicià les hostilitats amb el regne. Al llarg dels següents nou anys Teodor I Àngel-Comnè Ducas conquerí gradualment tot el territori del regne exceptuant la ciutat de Tessalònica. El regne s'hagué de defendre sol, ja que l'Imperi Llatí no pogué enviar-hi suport, atès que es trobava immers en una guerra contra l'Imperi de Nicea. El 1222, just quan Demetri aconseguí la majoria d'edat, Teodor I de l'Epir capturà Tessalònica i la major part del regne passà al Despotat de l'Epir.[7][8]
El govern de Tessàlia després del regne
[modifica]L'any 1268 Miquel II de l'Epir va dividir el despotat entres dos dels seus fills: Nicèfor (l'Epir pròpiament dit) i Joan (Tessàlia). A partir de llavors Tessàlia, encara que ja no era un regne va tenir governants propis: Joan I, Constantí i Joan II, després dels quals el territori va quedar dividit entre l'Imperi Romà d'Orient, els magnats locals i els catalans, que van fundar el Ducat de Neopàtria.
Durant un breu temps va haver un intent per part del Despotat de l'Epir, en època de Nicèfor II Orsini, de recuperar Tessàlia, però l'emperador va posar al capdavant un tal Joan Àngel, nadiu de Kastoria, casat amb una dona descendent dels Comnens Ducas de l'Epir, però el territori fou conquerit pel rei serbi Esteve Dušan.[9]
Reis de Tessalònica
[modifica]- 1204-1207: Bonifaci I de Montferrat (Bonifaci I de Tessalònica)
- 1207-1222: Demetri de Montferrat (Demetri I de Tessalònica)
El 1222 el Regne és conquerit per Teodor I Àngel-Comnè Ducas, dèspota de l'Epir.
Reis titulars pretendents de Tessalònica
[modifica]- 1224-1230: Demetri de Montferrat (Demetri I de Tessalònica)
- 1230-1239: Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic (Frederic I de Tessalònica)
- 1239-1253: Bonifaci II de Montferrat (Bonifaci II de Tessalònica)
- 1253-1284: Guillem VII de Montferrat (Guillem I de Tessalònica)
El 1266, Balduí II de Constantinoble dona a Hug IV de Borgonya els drets sobre el Regne de Tessalònica, del qual ell es mantindrà com a sobirà.
- 1266-1271: Hug IV de Borgonya (Hug I de Tessalònica)
- 1273-1305: Robert II de Borgonya (Robert I de Tessalònica)
- 1305-1313: Hug V de Borgonya (Hug II de Tessalònica)
El 1313 Hug V de Borgonya cedeix el drets sobre el Regne de Tessalònica a son germà Lluís de Borgonya.
- 1313-1316: Lluís de Borgonya (Lluís I de Tessalònica)
- 1316-1320: Eudes IV de Borgonya (Eudes I de Tessalònica)
El 1320 Eudes IV de Borgonya ven els drets sobre el Regne de Tessalònica a Lluís I de Borbó. Aquest els revengué a Felip I de Tàrent, qui fou el darrer en titular-se rei de Tessalònica.
Referències
[modifica]- ↑ Treadold, 1997, p. 709-710.
- ↑ Treadold, 1997, p. 712.
- ↑ E.g. Salimbene de Adam, Chronicle, edició 1966 vol. 2 p. 790.
- ↑ 4,0 4,1 Treadold, 1997, p. 715.
- ↑ Fine, 1994, p. 68.
- ↑ Varzós, 1984, p. 682–686.
- ↑ Varzós, 1984, p. 583-584.
- ↑ Treadold, 1997, p. 717-718.
- ↑ Arbel, Hamilton i Jacoby, 2012, p. 93.
Bibliografia
[modifica]
- Arbel, Benjamin; Hamilton, Bernard; Jacoby, David. Latins and Greeks in the Eastern Mediterranean After 1204. Routledge, 1212.
- Fine, John Van Antwerp. The Late Medieval Balkans: A Critical Survey from the Late Twelfth Century to the Ottoman Conquest (en anglès). University of Michigan Press, 1994. ISBN 978-0-472-08260-5.
- Treadgold, Warren T. A History of the Byzantine State and Society (en anglès). Stanford, Califòrnia: Stanford University Press, 1997.
- Varzos, Konstantinos. Η Γενεαλογία των Κομνηνών [La genealogia dels Comnens] (en grec). B. Centre d'Estudis Bizantins de la Universitat de Tessalònica, 1984.