Vés al contingut

Reial Acadèmia Nacional de Farmàcia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióReial Acadèmia Nacional de Farmàcia
Emblema i medalla, amb el lema de la institució:
Medicamenta non mella.
Dades
TipusReial Acadèmia
Història
Creació1737
FundadorFelip V d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
Activitat
ÀmbitEspanya Espanya
Governança corporativa
Seu 
  • Carrer de la Farmacia, número 9-11, (Madrid).
PresidentMariano Esteban Rodríguez
VicepresidentJuan Ramón Lacadena Calero
Presidents de seccions
  • Química i Física:
    Antonio Monge Vega
  • Biologia, Biotecnologia i Farmacogenòmica:
    Antonio R. Martínez Fernández
  • Tecnologia Farmacèutica:
    Antonio L. Doadrio Villarejo
  • Farmacologia i Farmacoteràpia:
    Juan Tamargo Menéndez
  • Salut Pública, Alimentació i Medi Ambient:
    Mariano Esteban Rodríguez
  • Història, Legislació i Bioètica:
    Rosa Mª Basante Pol
Part deInstituto de España Modifica el valor a Wikidata

Lloc webwww.ranf.com

X: RANFarmacia Modifica el valor a Wikidata

La Reial Acadèmia de Farmàcia té el seu origen en 1737, any en el qual una real cèdula de Felip V aprova els estatuts del Reial Col·legi de Professors Apotecaris de Madrid.

Història

[modifica]

Amb data 6 de gener de 1932 el Govern va acceptar el canvi de denominació del Reial Col·legi de Farmacèutics pel d'Acadèmia Nacional de Farmàcia. Aquesta transformació s'havia aconseguit després de 343 anys de vida ininterrompuda al servei de la Ciència i no va alterar, substancialment, el seu règim organitzatiu.

El 15 de juny de 1936 es refà l'estructura de l'Acadèmia, nomenant acadèmics delegats i intensificant-se les seves col·laboracions amb l'estranger. Així mateix, s'amplia el seu camp d'acció en donar entrada en el seu si a doctors en Ciències afins a la Farmàcia.2019[cal citació]

El 9 d'agost2019[cal citació] de 1946 la Reial Acadèmia de Farmàcia s'incorpora a l'Instituto de España,[1] conservant l'esperit de la seva fundació: cultiu i avançament de la Farmàcia, Química, Botànica i Història Natural. Així s'assenyalava en el seu nou Estatut, de 7 de febrer de 1947: la recerca i estudi de les Ciències Farmacèutiques i els seus afins, el foment del seu cultiu i l'assessorament, quan ells ho sol·licitin, als organismes oficials.

Una vegada acabades les obres de reforma i adaptació de l'antic edifici del Real Col·legi i posterior Facultat de Farmàcia, situat al carrer de la Farmàcia, es va traslladar al mateix la Reial Acadèmia, inaugurant-se solemnement la seva seu actual el 25 d'octubre de 1967.

En els Estatuts de 1989 i en el seu Reglament de Règim Interior de 1990 es normalitza i s'àmplia la plantilla d'Acadèmics, quedant constituïda per 50 Acadèmics Numeraris; 38 farmacèutics i 12 de Ciències afins. Com a Acadèmics Corresponents —nacionals i estrangers— 173, d'ells 22 són delegats en províncies i 24 en Nacions d'Amèrica i Europa. Es crea, igualment, la categoria d'Acadèmics Supernumeraris.

La Reial Acadèmia de Farmàcia es denomina, des de 2002, Reial Acadèmia Nacional de Farmàcia.

Directors i Presidents

[modifica]

Acadèmics

[modifica]
  1. Juan Ramón Lacadena Calero
  2. Juan Tamargo Menéndez
  3. José Miñones Trillo
  4. Manuel Domínguez Carmona
  5. Manuel Ortega Mata
  6. Federico Mayor Zaragoza
  7. Perfecto García de Jalón y Hueto
  8. Francisco Javier Puerto Sarmiento
  9. Albino García Sacristán
  10. Vicente Vilas Sánchez
  11. Gonzalo Giménez Martín
  12. Salvador Rivas Martínez
  13. César Nombela Cano
  14. Ana Maria Pascual-Leone
  15. Vacant
  16. Eugenio Sellés Flores
  17. Benito del Castillo García
  18. Vacant
  19. Vacant
  20. Juan Abelló Gallo
  21. Bartolomé Ribas Ozonas
  22. Fidel Ortega Ortiz de Apodaca
  23. Rosa Basante Pol
  24. Julio Rodríguez Villanueva
  25. María Cascales Angosto
  26. María José Alonso Fernández
  27. José Miguel Ortiz Melón
  28. Guillermo Giménez Gallego
  29. José María Medina Jiménez
  30. Vacant
  31. Miguel Rubio Huertos
  32. Alfonso Domínguez-Gil Hurlé
  33. Mariano Esteban Rodríguez
  34. Jesús Larralde Berrio
  35. N. Víctor Jiménez Torres
  36. Jesús Pintor Just
  37. Antonio Monge Vega
  38. José Antonio Cabezas Fernández del Campo
  39. Bernabé Sanz Pérez
  40. Joan Josep Guinovart i Cirera
  41. Manuel Ruiz Amil
  42. María Vallet Regí
  43. María del Carmen Francés Causapé
  44. David Martín Hernández
  45. Antonio Ramón Martínez Fernández
  46. Ángel María Villar del Fresno
  47. María del Carmen Avendaño López
  48. María Teresa Miras Portugal
  49. Alberto Giráldez Dávila
  50. Antonio Luis Doadrio Villarejo

Referències

[modifica]
  1. Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 231. ISBN 84-930048-0-4. 

Enllaços externs

[modifica]