Vés al contingut

Sam'al

Plantilla:Infotaula geografia políticaSam'al
Imatge
Un lleó de Sam'al, actualment al museu de Pergamon
Tipusciutat antiga, jaciment arqueològic i turó Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 37° 06′ 13″ N, 36° 40′ 43″ E / 37.1036°N,36.6786°E / 37.1036; 36.6786
EstatTurquia
ProvínciesProvíncia de Gaziantep Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Creació920 Modifica el valor a Wikidata
Dissolució717 aC Modifica el valor a Wikidata

Inscripció del príncep Kilamuwa de Samal (Museu de Pergamon)

Sam'al (actualment, Hüyük Zincirli o Zengirli; antic otomà, Zendjirli), a la província de Gaziantep, Turquia) fou una ciutat hitita situada a les muntanyes de l'Antitaurus del modern centre-sud de Turquia. Està a uns 15 quilòmetres al nord d'Antioquia.[1]

Mapa històric dels estats neohitites, c. 800 aC, on es mostra la localització de Sam'al i la moderna Zincirli.

El lloc de Sam'al va ser ocupat originalment a l'edat del bronze i, més tard, va passar a formar part del Regne de Yamhad a principis del segon mil·lenni aC. Va ser absorbit per l'Imperi Hitita durant la meitat d'aquest mil·lenni. Després de la caiguda dels hitites, passà a ser controlada per neohitites fins a l'arribada dels arameus, quan la ciutat va esdevenir la capital del Regne de Samal o Sam'al. Amb l'auge de l'Imperi neoassiri, Sam'al va esdevenir una ciutat vassalla de l'estat i, més tard, una província d'aquest imperi. Aquesta situació va acabar al segle VII aC, amb la davallada del poder neoassiri.

El lloc va ser excavat el 1888, 1890, 1890-91, 1894 i 1902 per una expedició alemanya de l'Oriental Society, dirigida per Felix von Lüscher i Robert Koldewey.[2][3][4][5][6]

Referències

[modifica]
  1. «Sam'al». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Felix von Luschan et al. Ausgrabungen in Sendschirli. vol. 1: Einleitung und Inschriften, Spemann, 1893
  3. Felix von Luschan; Carl Humann i Robert Koldewey. Ausgrabungen in Sendschirli. vol. 2: Ausgrabungsbericht und Architektur, Spemann, 1898
  4. Felix von Luschan. Ausgrabungen in Sendschirli, vol. 3: Thorsculpturen, Georg Reimer, 1902
  5. Felix von Luschan; Gustav Jacoby. Ausgrabungen in Sendschirli. vol. 4: Georg Reimer, 1911
  6. Felix von Luschan; Walter Andrae. Ausgrabungen in Sendschirli. vol. 5: Die Kleinfunde von Sendschirli, Walter de Gruyter, 1943

Enllaços externs

[modifica]

Vegeu també

[modifica]