Sanç Ramires
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1045 valor desconegut |
| Mort | Després de 4 juny 1094 (978/979 anys) Osca (Espanya) |
| Sepultura | Panteó de reis de Sant Joan de la Penya |
| Rei de Pamplona | |
| 1076 – 1094 ← Sanç Garcés IV de Pamplona – Pere I d'Aragó i Pamplona → | |
| Comte de Ribagorça | |
| 1063 (Gregorià) – 1085 (Gregorià) ← Ramir I d'Aragó – Pere I d'Aragó i Pamplona → | |
 Monarca del regne d'Aragó | |
| 1063 – 1094 ← Ramir I d'Aragó – Pere I d'Aragó i Pamplona → | |
| Activitat | |
| Ocupació | governant |
| Altres | |
| Títol | Rei d'Aragó Rei de Pamplona Comte de Ribagorça |
| Família | Dinastia Ximena i Casa reial d'Aragó |
| Cònjuge | Felicia de Roucy (1063 (Gregorià)–) Isabel d'Urgell |
| Fills | Pere I d'Aragó i Pamplona (  ) Isabel d'UrgellFerran Sanxes ( ) Felicia de RoucyAlfons I d'Aragó i Pamplona ( ) Felicia de RoucyRamir II d'Aragó ( ) Felicia de Roucy |
| Pares | Ramir I d'Aragó i Ermessenda de Bigorra |
| Germans | Garcia Ramires de Aragón Sança d'Aragó Sanç Ramires Teresa of Aragon Urraca Ramires |
Signatura  | |
 | |
 | |
Sanç Ramires, també conegut com a Sanç I d'Aragó, Sanç V de Pamplona i Sanç III d'Aragó[a] (ca. 1042 – 4 de juny de 1094), fou rei d'Aragó i Pamplona (1076-1094). És considerat tradicionalment com a rei d'Aragó des del 1063, any de la mort del seu pare.
Família
[modifica]Fill de Ramir I d'Aragó i Ermessenda de Bigorra. Succeí al seu pare al tron d'Aragó el 1063, a l'edat de 18 anys.
- Matrimoni i descendents
- 1065. ∞ Isabel d'Urgell, filla d'Ermengol III i Clemència de Bigorra. Es divorciaren el 1071.
- 1. l'infant Pere Sanxes (1069-1104). Rei dels Aragonesos i dels Pamplonesos
- 1071. ∞ Felícia de Roucy, filla d'Hilduí III de Roucy.
- 2. l'infant Alfons Sanxes (1073-1134). Rei dels Aragonesos i dels Pamplonesos
- 3. l'infant Ramir Sanxes (v 1075-1147). Bisbe i Rei dels Aragonesos
Legitimació de les terres de Matidero a Vadluengo
[modifica]Malgrat que el seu pare Ramir I d'Aragó exercí la potestas (poder) sobre terres de Matidero a Vadoluengo, legalment aquestes terres no eren cap regne independent, doncs estaven integrades al Regne de Pamplona, i Ramir I d'Aragó havia de retre homenatge i guardar obediència al rei de Pamplona. És per això que el 1068 Sanç Ramires viatjà a Roma oferint vassallatge al Papa i sotmetent les seves terres de Matidero a Vadoluengo a l'obediència de Roma. De resultes d'aquest vassallatge, el rei es comprometé a pagar un tribut de 600 marcs d'or anuals. Aquest pacte de vassallatge és el fonament de la Hipòtesi dels lemniscs, que sosté que l'origen del Senyal Reial es deu a les cintes de lemniscs de color roig i groc que penjaven dels segells papals.[2]
Conquesta del pla d'Aragó i la vall del Cinca
[modifica]Va obrir tres fronts per a expandir el regne, a través del Cinca, las Bardenas Reales i el Gàllego. La conquesta del pla s'anava assegurant amb la construcció de castells que servien de llançadora i després com a protecció de la terra conquerida. Així Sanç I d'Aragó va construir, entre altres, els castells de Loarre, Obano, Montearagón, Artasona i Castiliscar.
En el front del riu Cinca el 1064 va prendre Barbastre als musulmans gràcies al seu sogre Ermengol III d'Urgell, a qui concedí la ciutat però on morí en la represa de la ciutat per les tropes de Ahmed I ben Sulaiman al-Muktadir, qui a partir de 1068 començà a pagar pàries a Sanç.[3]
Rei dels Aragonesos i dels Pamplonesos
[modifica]El rei de Navarra, Sanç IV el de Peñalén, cosí de Sanç Ramires, fou assassinat pel seu propi germà Ramon, que en una partida de caça el va fer caure d'una elevada roca el 4 de juny de 1076. Els nobles pamplonesos, no volent ser governats per un rei fratricida escolliren a Sanç Ramires com a nou rei, moment a partir del qual usà ja sense limitacions la dignitat (títol) de rei, titulant-se «rei dels Aragonesos i dels Pamplonesos», en llatí: «gratia Dei Aragonensium et Pampilonensium rex» (Sanç I d'Aragó i Pamplona).
Un dels seus errors fou anomenar bisbe a Salomó de Roda home virtuós però de poca empenta el qual va fer poca feina en favor del monestir de Roda. I després va tenir molts problemes per poder-lo destituir, ja que l'havia anomenat de manera conjunta amb el legat papal.
Ofensiva contra l'Emirat de Saragossa
[modifica]El 1078 va talar els camps de Saragossa, va construir la fortalesa de Castellar i més tard va fer tributari al rei musulmà d'aquella ciutat. El 1083 es va apoderar del castell de Graus, on havia mort el seu pare el 1063, Estada el 1087, Montsó el 1088 i Artasona en 1094, però no va aconseguir capturar Tudela en 1087 tot i el suport de Ramon IV de Tolosa i les tropes llenguadocianes, provençals, normandes i borgonyones.[4] Va donar Montsó amb títol de rei al seu fill primogènit Pere, que ja ho era de Sobrarb i Ribagorça
En el front de Las Bardenas, va ocupar Arguedas, en 1084 i Luna en 1092. En el front del riu Gállego, es va apoderar de Pedra Tallada i el 1083 va caure el Castell d'Ayerbe que va menar repoblar, en 1088 va fortificar Montearagón i en 1094 assetja Osca on va morir el 4 de juny.
Defensa de l'emirat de Larida
[modifica]Rodrigo Díaz de Vivar va fer una segona campanya contra els territoris de l'Emirat de Larida, en la que va vèncer prop de Morella el 14 d'agost de 1084[5] l'exèrcit de socors que havien bastit Sanç I d'Aragó i Pamplona i al-Mudhàffar, quan el Cid estava assetjant la fortalesa.[6]
Ascendència
[modifica]| Sanç II de Pamplona | ||||||||||||||||
| Garcia II de Pamplona | ||||||||||||||||
| 17. Urraca de Castella | ||||||||||||||||
| Sanç III de Pamplona | ||||||||||||||||
| 18. Ferran Bermúdez | ||||||||||||||||
| Ximena Fernández | ||||||||||||||||
| 19. ? | ||||||||||||||||
| Ramir I d'Aragó | ||||||||||||||||
| 20. ? | ||||||||||||||||
| ? | ||||||||||||||||
| 21. ? | ||||||||||||||||
| Sança d'Aybar | ||||||||||||||||
| 22. ? | ||||||||||||||||
| ? | ||||||||||||||||
| 23. ? | ||||||||||||||||
| Sanç Ramires | ||||||||||||||||
| 24. Arnau I de Comenge | ||||||||||||||||
| Roger I de Carcassona | ||||||||||||||||
| 25. Arsenda de Carcassona | ||||||||||||||||
| Bernat I de Foix | ||||||||||||||||
| 26. ? | ||||||||||||||||
| Adelaida de Gavaldà | ||||||||||||||||
| 27. ? | ||||||||||||||||
| Ermessenda de Bigorra | ||||||||||||||||
| 28. ? | ||||||||||||||||
| ? | ||||||||||||||||
| 29. ? | ||||||||||||||||
| Garsenda de Bigorra | ||||||||||||||||
| 30. ? | ||||||||||||||||
| ? | ||||||||||||||||
| 31. ? | ||||||||||||||||
Relacions amb Castella
[modifica]Per a establir relacions cordials amb el Regne de Castella, va ajudar el rei Alfons VI de Castella a la batalla de Sagrajas de 1086 i en la defensa de Toledo el 1090 i, finalment, va concertar un tractat d'ajuda mútua amb Rodrigo Díaz de Vivar el 1092.
Títols i successors
[modifica]Va morir el 4 de juny de l'any 1094 assetjant la ciutat d'Osca. El seu cos fou dut al monestir de Montearagón, i traslladat després al Monestir de San Juan de la Peña. Fou succeït als dos regnes pel seu fill gran Pere I d'Aragó.
- Sancius, Ranimiri regis filius[7]
- A 1067: In Dei nomine ego Sancio Ranimiriz, Renimirus regis filio (...) Regnate rex Sancio Ranimirus in Aragon et Supraarbi[9]
Sanç Ramires Naixement: Aibar, 1000 Mort: Graus, 1063
| ||
| Títols | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Ramir Sanxes (pare) |
Sanç Ramires, fill del rei Ramir (Llista de reis d'Aragó) Aragó, Comtat de Ribagorça, Comtat de Sobrarb (1063–1076) |
Succeït per: Pere I d'Aragó i Pamplona (fill) |
| Precedit per: Sanç Garcés IV de Pamplona (cosí) |
Rei dels Aragonesos i dels Pamplonesos (Llista de reis de Pamplona) Regne de Pamplona (1076–1094) | |
Notes
[modifica]- ↑ Josep Maria Salrach i Marès, a l'entrada de la Gran Enciclopèdia Catalana, l'anomena Sanç III d'Aragó.[1]
Referències
[modifica]- ↑ «Sanç Ramires». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Guillermo Fatás y Guillermo Redondo, Blasón de Aragón: el escudo y la bandera Zaragoza, Diputación General de Aragón, D.L. 1995, pág. 68. Edición digital en Biblioteca Virtual de Derecho Aragonés Arxivat 2009-04-03 a Wayback Machine..
- ↑ Fletcher, Richard. La España Mora (en castellà). Nerea, 2000, p.118. ISBN 8489569401.
- ↑ Buesa Conde, Domingo. El rey Sancho Ramírez (en castellà). Guara, 1978.
- ↑ «Sanç Ramires». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Diversos autors. Guerra en Šarq Al'andalus: Las batallas cidianas de Morella (1084) y Cuarte (1094). Instituto de Estudios Islámicos y del Oriente Próximo, 2005. ISBN 84-95736-04-7.
- ↑ Ubieto Arteta, El testamento de Alfonso I el Batallador, pàg. 94
- ↑ Arxiu Jaume I: Ramiro Ramiro I d'Aragó i l'infant Sancho fan unes donacions a l'església de Jaca
- ↑ Federico Balaguer: Doña Amuña: un amor juvenil de Ramiro I de Aragón
- ↑ Arxiu Jaume I: Sanç Ramírez promulga la segona redacció del Fur de Jaca
- ↑ Titels of European hereditary rulers: Ledesma Rubio, María Luisa. Cartas de población del Reino de Aragón de los siglos medievales: pàg.39; Doc.nº13 (Zaragoza : Institución Fernando el Católico, 1991)
Bibliografia
[modifica]- (castellà) Ubieto Arteta, Antonio. Creación y desarrollo de la Corona de Aragón El testamento de Alfonso I el Batallador, 1987. ISBN 84-7013-227-X.
Enllaços externs
[modifica]
- Heraldo de Aragón: Identificada genéticamente la primera dinastía de los Reyes de Aragón