Selenicereus
 Selenicereus grandiflorus | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Caryophyllales |
| Família | Cactaceae |
| Subfamília | Cactoideae |
| Gènere | Selenicereus  (A.Berger) Britton i Rose |
| Tipus taxonòmic | Cactus grandiflorus |
| Nomenclatura | |
| Epònim | Selene |
| Basiònim | Cereus subsect. Selenicereus |
| Sinònims | |
Selenicereus és un gènere de plantes de la família de les cactàcies.
Descripció
[modifica]La planta té les tiges anguloses amb arrels aèries, les arèoles poden estar amb espines dorsals o sense. Les flors són grans i s'obren per la nit, pol·linitzades per les papallones nocturnes. El receptacle porta a les bràctees, els pèls i generalment les espines dorsals petites. Els fruits tenen moltes espines.
Són enfiladisses epífites o litòfites; amb tiges amb forma de costelles o angulats, produint arrels aèries; arèoles generalment amb espines, pèls i tricomes. Les flors són grans, infundibuliformes, nocturnes; tub receptacular amb escames i arèoles amb espines, pèls i tricomes; parts petaloides del periant blanques; estams nombrosos, inserits al coll del tub receptacular; estil exert, llops de l'estigma nombrosos. Els fruits són ovoides o globosos, carnosos, vermells, arèoles amb espines, pèls i tricomes; llavors de color negre.[1]
Taxonomia
[modifica]El gènere va ser descrit per (A.Berger) Britton i Rose i publicat a Contributions from the United States National Herbarium 12(10): 429. 1909.[1]
Selenicereus: nom genèric que es deriva del grec Σελήνη (Selene), la deessa de la lluna i cereus, que significa "espelma" en llatí, en referència a les flors nocturnes.
Espècies
[modifica]Dins del gènere Selenicereus es reconeixen les 30 espècies següents:[2]
- Selenicereus anthonyanus (Alexander) D.R.Hunt
- Selenicereus atropilosus Kimnach
- Selenicereus calcaratus (F.A.C.Weber) D.R.Hunt
- Selenicereus costaricensis (F.A.C.Weber) S.Arias & N.Korotkova ex Hammel
- Selenicereus dorschianus Ralf Bauer
- Selenicereus escuintlensis (Kimnach) D.R.Hunt
- Selenicereus extensus (Salm-Dyck ex DC.) Leuenb.
- Selenicereus grandiflorus (L.) Britton & Rose
- Selenicereus guatemalensis (Eichlam ex Weing.) D.R.Hunt
- Selenicereus hamatus (Scheidw.) Britton & Rose
- Selenicereus inermis (Otto) Britton & Rose
- Selenicereus megalanthus (K.Schum. ex Vaupel) Moran
- Selenicereus minutiflorus (Britton & Rose) D.R.Hunt
- Selenicereus monacanthus (Lem.) D.R.Hunt
- Selenicereus murrillii Britton & Rose
- Selenicereus nelsonii (Weing.) Britton & Rose
- Selenicereus ocamponis (Salm-Dyck) D.R.Hunt
- Selenicereus plumieri (Rol.-Goss.) Hoxey & Gdaniec
- Selenicereus pteranthus (Link ex A.Dietr.) Britton & Rose
- Selenicereus purpusii (Weing.) S.Arias & N.Korotkova
- Selenicereus setaceus (Salm-Dyck ex DC.) A.Berger ex Werderm.
- Selenicereus spinulosus (DC.) Britton & Rose
- Selenicereus stenopterus (F.A.C.Weber) D.R.Hunt
- Selenicereus tonduzii (F.A.C.Weber) S.Arias & N.Korotkova
- Selenicereus triangularis (L.) D.R.Hunt
- Selenicereus tricae D.R.Hunt
- Selenicereus undatus (Haw.) D.R.Hunt
- Selenicereus vagans (K.Brandegee) Britton & Rose
- Selenicereus validus S.Arias & U.Guzmán
- Selenicereus wercklei (F.A.C.Weber) Britton & Rose
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Selenicereus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 12 abril 2013].
- ↑ «Selenicereus» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 9 març 2024].
Bibliografia
[modifica]- Flora of North America Editorial Committee, e. 2003. Magnoliophyta: Caryophyllidae, part 1. Fl. N. Amer. 4: i–xxiv, 1–559.
- Molina Rosito, A. 1975. Enumeración de las plantas de Honduras. Ceiba 19(1): 1–118.
- Solomon, J. C. 2001. Cactaceae. In: W.D. Stevens, C. Ulloa Ulloa, A. Pool & O.M. Montiel (editors). Fl. Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85: 509–519.
- Stevens, W. D., C. Ulloa Ulloa, A. Pool & O. M. Montiel Jarquín. 2001. Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85: i–xlii,.
