Vés al contingut

Superbombolla

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
La superbombolla Henize 70, també coneguda com a N70 o DEM301, en el Gran Núvol de Magallanes.[1]

Superbombolla és el terme astronòmic utilitzat per descriure una cavitat de centenars d'anys llum de diàmetre plena de gas de 10⁶ K bufat en el medi interestel·lar per les supernoves i els vents estel·lars múltiples. El sistema solar es troba a prop del centre d'una superbombolla vella, conegut com a Bombolla Local, els límits de la qual poden ser rastrejats per un augment sobtat de l'extinció per pols d'estrelles a distàncies superiors a uns pocs centenars d'anys llum.

Formació

[modifica]

Les estrelles més massives, amb masses que van des de vuit a un centenar de masses solars i els tipus espectrals O i B es troben generalment en grups anomenats associacions OB. Les estrelles O massives tenen forts vents estel·lars, i totes aquestes estrelles exploten com a supernoves al final de la seva vida.

Els vents més forts estel·lars alliberen energia cinètica de 1051 ergs (1044 J), equivalent a una explosió de supernova. Aquests vents estel·lars poden bufar i beneficien la formació de bombolles de desenes d'anys llum.[2] Les explosions de supernova, de manera similar, creen ones de xoc que poden arribar a grandàries encara més grans, amb velocitats d'expansió de fins a diversos centenars de km s-1.

Les estrelles en associacions OB no estan gravitacionalment unides, però només s'allunyen a velocitats de prop de 20 km s-1. Com a resultat, la majoria de les seves explosions de supernova es produeixen dins de la cavitat tallada per les bombolles de fort vent estel·lar.[3][4] Mai es formen restes visibles d'una supernova, però, en comptes, dipositen eficientment la seva energia dins de l'interior calent com ones de so. Superbombolles prou grans poden bufar per complet a través del disc galàctic, alliberant la seva energia dins d'un envolvent halo galàctic o, fins i tot, en el medi intergalàctic[5][6]

El gas interestel·lar escombrat per superbombolles generalment fredes, formen una capa densa al voltant de la cavitat. Aquests dipòsits es van observar per primera vegada en la línia d'emissió en vint-i-un centímetres des de l'hidrogen, el que porta a la formulació de la teoria de la formació de superbombolla.[7] També es va observar de l'emissió de raigs X del seu interior calent, en la línia d'emissió òptica de les seves petxines ionitzades, i una contínua emissió de raigs infrarojos de la pols arrossegada per les seves petxines. Els raigs X i les emissions visibles s'observen típicament en les superbombolles més joves, mentre que els grans, els objectes més grans vist en vint centímetres, fins i tot poden resultar de la combinació de múltiples superbombolles, per la qual cosa de vegades es distingeix per anomenar-les superpetxines.

Exemples de superbombolles

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Henize 70: A SuperBubble In The LMC, Astronomy Picture of the Day, 1999-11-30
  2. ↑ Castor, J.; McCray, R., & Weaver, R. «Interstellar Bubbles». Astrophys. J. (Letters), 200, 1975, pàg. L107–L110. DOI: 10.1086/181908.
  3. ↑ Tomisaka, K.; Habe, A., & Ikeuchi, S. «Sequential explosions of supernovae in an OB association and formation of a superbubble». Astrophys. Space Sci., 78, 1981, pàg. 273–285. DOI: 10.1007/BF00648941.
  4. ↑ McCray, R.; Kafatos, M. «Supershells and Propagating Star Formation». Astrophys. J., 317, 1987, pàg. 190–196. DOI: 10.1086/165267.
  5. ↑ Tomisaka, K.; Ikeuchi, S. «Evolution of superbubble driven by sequential supernova explosions in a plane-stratified gas distribution». Publ. Astron. Soc. Japan, 38, 1986, pàg. 697–715.
  6. ↑ Mac Low, M.-M.; McCray, R. «Superbubbles in Disk Galaxies». Astrophys. J., 324, 1988, pàg. 776–785. DOI: 10.1086/165936.
  7. ↑ Heiles, C. «H I shells and supershells». Astrophys. J., 229, 1979, pàg. 533–544. DOI: 10.1086/156986.
  8. ↑ Monogem Ring, The Internet Encyclopedia of Science
  9. ↑ N44 Superbubble, Astronomy Picture of the Day
  10. ↑ Yurii Pidopryhora, Felix J.
  11. ↑ «Huge 'Superbubble' of Gas Blowing Out of Milky Way». PhysOrg.com, 13-01-2006 [Consulta: 17 desembre 2010].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Superbombolla&oldid=31520030»