Tarikhaneh

Tarikhaneh
Tipus	mesquita; bé cultural
Localització
Entitat territorial administrativa	Damghan County (Iran) (en)
Localització	Damghan
	36° 09′ 52″ N, 54° 21′ 16″ E / 36.16439°N,54.35431°E
Format per	Minaret of Tarikhaneh (en)
Característiques
Material	maó; tova; guix; fusta
Patrimoni nacional de l'Iran
Data	6 gener 1932
Identificador	80
Patrimoni nacional de l'Iran
	Minaret of Tarikhaneh (en) [[File:Noun Project label icon 1116097 cc mirror.svg
Data	6 gener 1932
Història
Data de dissolució o abolició	856

El Temple de Tarikhaneh, també anomenat Mesquita de Tarikhaneh (en àrab: مسجد تاریخانه), és un monument persa (en persa: پرستشگاه تاریخانه) de l'època sassànida, situat al sud de la ciutat de Damghan, a l'Iran.

Història

Aquest temple es trobava en un lloc de culte preislàmic zoroastrista i l'utilitzaven com a temple de foc. Té uns 2.300 anys d'antiguitat. Aquesta estructura era un temple de foc zoroastrià durant el període sassànida, però després de la caiguda d'aquesta dinastia, es va convertir en mesquita al segle viii. El monument es coneix, per tant, com la mesquita més antiga d'Iran.^[1]

Etimologia

Tarikhaneh significa 'històric' en persa.

Arquitectura i disseny

Abans de l'arribada de l'islam a l'Iran i a la zona de Qomes, els habitants d'aquesta ciutat feien servir aquest temple per a cerimònies religioses zoroastrianes.

La planta principal té un pati quadrat envoltat per arcades de voltes de canó sostingudes per arcs de rajola cuita lleugerament apuntats i assentats sobre pilars circulars més aviat rabassuts, típics de l'arquitectura sassànida. Els pilars tenen 3,5 m d'alçada i quasi 2 m de diàmetre.^[2]^[3]

A certa distància de la mesquita, hi ha les restes d'una columna quadrada de data incerta, segurament del període de construcció original, i un minaret cilíndric del període seljúcida. El minaret es va construir entre el 1026 i el 1029 per a substituir-ne un altre de més antic del segle ix, i està sorprenentment dividit en sis zones d'ornamentació, cadascuna revestida de rajola, amb un patró geomètric diferent, té 4,2 m de diàmetre; la part superior n'ha caigut, devia, però, tenir més de 30 m d'alçada, amb una galeria recolzada en mènsules de mocàrabs.^[4]^[5]^[6]

Galeria

Vista del pòrtic de Tarikhaneh
Vista del pati amb les arcades
Detall de les arcades
Vistes del minaret
Detall de la decoració geomètrica
Detall del minaret

Referències

↑ Rezaian (رضاییان), Farzin (فرزین). The Seven Auspicious Faces of Iran (هفت رخ فرخ ایران). Green Circle (انتشارات دایره سبز), 2007, p. 126.
↑ Goode, Patrick. The Oxford Companion to Architecture. Oxford University Press, 2009, p. 467. ISBN 978-0-19-860568-3.
↑ Ernst J. Grube; Oleg Grabar; Eleanor Sims; Ronald Lewcock. George Michell. Architecture of the Islamic World. Thames and Hudson, 1978. ISBN 0-500-27847-4.
↑ Blair, Sheila. The monumental inscriptions from early Islamic Iran and Transoxiana. Brill Academic Publishers, 1991, p. 96. ISBN 978-90-04-09367-6.
↑ André Godard. Michael Rogers. The Art of Iran. Traducció: Michael Heron. Praeger, 1965.
↑ O'Kane, Bernard. Studies in Persian Art and Architecture. The American University in Cairo Press, 1995. ISBN 978-977-424-370-7.

[Rezaian126-1] Rezaian (رضاییان), Farzin (فرزین). The Seven Auspicious Faces of Iran (هفت رخ فرخ ایران). Green Circle (انتشارات دایره سبز), 2007, p. 126.

[Goode-2] Goode, Patrick. The Oxford Companion to Architecture. Oxford University Press, 2009, p. 467. ISBN 978-0-19-860568-3.

[Michell-3] Ernst J. Grube; Oleg Grabar; Eleanor Sims; Ronald Lewcock. George Michell. Architecture of the Islamic World. Thames and Hudson, 1978. ISBN 0-500-27847-4.

[Blair96-4] Blair, Sheila. The monumental inscriptions from early Islamic Iran and Transoxiana. Brill Academic Publishers, 1991, p. 96. ISBN 978-90-04-09367-6.

[Godard-5] André Godard. Michael Rogers. The Art of Iran. Traducció: Michael Heron. Praeger, 1965.

[O’Kane-6] O'Kane, Bernard. Studies in Persian Art and Architecture. The American University in Cairo Press, 1995. ISBN 978-977-424-370-7.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]