Víktor Wagner
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (ru) Виктор Владимирович Вагнер  4 novembre 1908 Saràtov (Imperi Rus) |
| Mort | 15 agost 1981 (72 anys) Brest (Unió Soviètica) |
| Formació | Facultat de Física i Matemàtiques de la Universitat de Moscou (1932–1935) Universitat Estatal de Moscou (–1930) |
| Director de tesi | Veniamín Kàgan |
| Activitat | |
| Camp de treball | Àlgebra i geometria diferencial |
| Ocupació | matemàtic, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat Estatal de Saratov (1935–1978) |
| Professors | Veniamín Kàgan |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Boris Schein, Vasilii Fortunatov, Vladimir Kulik, Iosif Txerniavskii, Mark Losik, Albert Gohman, Valerii Yumaguzhin, Viktor Rozen, Oleg Shimelfenig, Mark Spivak, Yurii Penzov, Samuil Kaganov, I. S. Tarasov, Natalia Ržehina, S. M. Čašečnikov, Nikolai Kabanov, Georgi Zotikov, David Chernyĭ, F. Kagan, A. Peršin, A. F. Ravič, Vladislav Arkhangelskiĭ, E. V. Pavlovskiĭ, A. I. Raben, M. B. Dikhtyar, Sergei D. Orlov, Sergei A. Liber, Iraida Frolova i Alexander Liber |
| Premis | |
| |
Víktor Vladímirovitx Wagner, a vegades transliterat Vagner, va ser un matemàtic soviètic.
Wagner es va graduar el 1927 com mestre a l'Escola Pedagògica de Balaixov. Els anys següents va ser educador en un orfenat ia una escola de camperols, mentre estudiava matemàtiques pel seu compte. El 1930 va superar l'examen d'oient i va obtenir el graduat a la universitat Estatal de Moscou.[1] Entre 1932 i 1935 va seguir estudis de matemàtiques i física a la universitat de Moscou, en la qual va presentar la seva tesi doctoral el 1935 sobre varietats holonómiques, sota la direcció de Veniamín Kàgan. Els seus resultats eren tan profunds que li va ser concedida la Medalla Lobatxevski per aquest treball.[2] Des de 1935 va ser professor de la universitat de Saràtov fins al 1978 en que es va retirar.[3] Va morir sobtadament el 1981, mentre viatjava en tren de Berlín a Moscou, a la ciutat de Brest (avui a Belarús).[4]
Wagner va publicar un centenar d'articles científics[5] en el camp de l'àlgebra i geometria. Alguns d'ells van tenir un paper important en el desenvolupament de la teoria de la dinàmica de sistemes mecànics amb restriccions no holonòmiques.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Hollings i Lawson, 2017, p. 5.
- ↑ Васильев et al., 1982, p. 171.
- ↑ Schein, 1981, p. 191.
- ↑ Макеев, 2009, p. 132.
- ↑ Schein, 1981, p. 198-200.
- ↑ Макеев, 2009, p. 132-134.
Bibliografia
[modifica]- Васильев, А. М.; Ефимов, Н. В.; Кострикин, А. И.; Либер, А. Е.; Лoпшиц, А. М.; Ляпин, Е. C.; Рашевский, П. К. «Виктор Владимирович Вагнер (некролог)» (en rus). Успехи математических наук, Vol. 37, Num. 2(224), 1982, pàg. 171-174. DOI: 10.1070/RM1982v037n02ABEH003920. ISSN: 0042-1316.
- Hollings, Christopher D.; Lawson, Mark V. Wagner’s Theory of Generalised Heaps (en anglès). Springer, 2017. ISBN 978-3-319-63620-7.
- Макеев, Николай Николаевич «Виктор Владимирович вагнер (1908-1981)» (en rus). Вестник Пермского университета, Num. 7(33), 2009, pàg. 130-136.
- Schein, Boris M. «Victor Vladimirovich Vagner (1908–1981)» (en anglès). Semigroup Forum, Vol. 23, Num. 1, 1981, pàg. 189-200. DOI: 10.1007/BF02676643. ISSN: 0037-1912.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Víktor Wagner» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Аксанич, Мария. «В Балашовском институте открыта мемориальная доска В.В. Вагнеру». Saratov State University, 2009. [Consulta: 28 gener 2022]. (rus)
- «ВАГНЕР ВИКТОР ВЛАДИМИРОВИЧ». Саратовский государственный университет Н. Г. Чернышевского. [Consulta: 28 gener 2022]. (rus)