Vés al contingut

Variacions Op. 44 (Beethoven)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de composicióVariacions en mi bemoll major
Forma musicalTema i variacions
TonalitatMi♭ major
CompositorL. V. Beethoven
Creacióc. 1792
Parts16 moviments Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióOp. 44
Opus44 Modifica el valor a Wikidata
Instrumentaciópiano, violí i violoncel Modifica el valor a Wikidata
Moviments
Tema i 14 variacions

Musicbrainz: 3e7fd588-7967-386f-aafc-44ea6a87660d IMSLP: Variations_in_E-flat_major,_Op.44_(Beethoven,_Ludwig_van) Modifica el valor a Wikidata

Les Variacions en mi bemoll major, Op. 44, són una sèrie de catorze variacions sobre un tema original de Ludwig van Beethoven escrites per a un trio per a piano: piano, violí i violoncel. Fou composta cap al 1792,[1] i publicada, més tard, el 1804. Alguns el numeren com el Trio per a piano núm. 10.

Presentació de l'obra

[modifica]
Karl Ditters von Dittersdorf

En aquesta obra, Beethoven s'adapta als costums dels seus contemporanis component variacions sobre temes populars extrets de les òperes. Das rote Käppchen (El petit capell vermell), el Singspiel de Karl Ditters von Dittersdorf, va ser representada a Viena l'any 1788 i va arribar a Bonn l'any 1792, durant els últims mesos que Beethoven hi vivia. Un dels trossos més populars de l'òpera, la petita melodia plena d'ingenuïtat "Ja, ich muss von ihr scheiden" («Sí, haig de separar-me d'ella») va ser per a Beethoven el punt de partida de les seves variacions en mi bemoll major per a un trio amb piano, l'op. 44.[2][3] L'obra probablement fou acabada quan Beethoven va abandonar Bonn (un curt esbós de 1792 ha sobreviscut),[4] tot i que no va ser impresa fins a l'any 1804 per Hoffmeister a Leipzig,[5] per aquest motiu, té un número de opus més tardà del que li correspondria cronològicament.

El tema, lleuger, afirma la tonalitat de mi bemoll major amb arpegis sobre l'acord a l'uníson i a l'octava per part dels tres instruments, abans d'una delicada modulació.[6][7] Beethoven elabora a continuació catorze variacions, ornamentades segons la tradició del segle xviii (sempre es reconeix fàcilment el tema), però amb climes i textures contrastats interessants. La desena variació, sincopada i vigorosa, és seguida per un diàleg exageradament reservat mentre que la dotzena variació que apareix amb delicadesa però és interrompuda per un fortissimo groller. Beethoven era un revulsiu per tota la decoració rococó de l'època.[8] Aquesta obra comprèn dues variacions lentes en mi bemoll menor (els núm. 7 i 13). La variació final comença amb un Allegro en compàs de 6/8 de manera dinàmica i feliç; a continuació, apareix un episodi més tranquil (Andante) que precedeix una cloenda molt viva (Presto) dirigida per un protagonisme brillant del piano.[9]

La durada de la interpretació d'aquesta obra és d'uns 14 minuts.[10]

Discografia

[modifica]

Notes i referències

[modifica]
  1. Barry Cooper. Éditions Jean-Claude Lattès. Dictionnaire Beethoven (en francès), 1991, p. 614. Cooper1991. ISBN 978-2-7096-1081-0. OCLC 25167179. 
  2. «Beethovenfest Bonn: List of Works». Arxivat de l'original el 2016-04-25. [Consulta: 17 desembre 2014].
  3. «14 Variationen über "Ja, ich muss mich von ihr scheiden" aus dem Singspiel "Das rothe Käppchen"». [Consulta: 17 desembre 2014].
  4. Bary Cooper, Dictionnaire Beethoven, Éditions Jean-Claude Lattès, 1991, p. 17
  5. Cooper 1991, p. 24
  6. «Beethoven, 14 Variations, Op. 44 (for Piano Trio)». [Consulta: 17 desembre 2014].
  7. Brisson, Elisabeth. Les Indispensables de la musique: Guide de la musique de Beethoven. Fayard, 20 d'abril de 2005. ISBN 9782213624341. 
  8. «Liner notes to Beethoven: The Complete Music for Piano Trio, vol. 4, recording by The Florestan Trio», 2004. [Consulta: 17 desembre 2014].
  9. «About this recording: Ludwig van Beethoven (1770–1827) Piano Trios Vol. 2, Stuttgart Piano Trio». Naxos. Arxivat de l'original el 2021-06-29. [Consulta: 17 desembre 2014].
  10. Durada mitja basada en els enregistraments discogràfics referenciats
  11. Revista Diapason núm. 404, maig de 1994
  12. Revista Diapason núm. 603, juny de 2012