Vés al contingut

Vauxita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralVauxita

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaFe2+Al₂(PO₄)₂ (OH)₂ ·6H₂O
EpònimGeorge, Jr. Vaux Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusmina Siglo Veinte; Llallagua, Província de Rafael Bustillo, Departament de Potosí, Bolívia
Classificació
Categoriafosfats
Nickel-Strunz 10a ed.8.DC.35
Nickel-Strunz 9a ed.8.DC.35 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VII/D.03 Modifica el valor a Wikidata
Dana42.11.14.1
Heys19.14.23
Propietats
Sistema cristal·líTriclínic, pinacoïdal
Hàbit cristal·lícristalls tabulars allargats, en formes radials a agregats subparal·lels
Grup puntual1 - pinacoide
Colorblau cel, blau fosc. Blau clar en llum transmesa
Maclesen {010}, macles i pla de composició
Exfoliacióno observada
Tenacitatfràgil
Duresa3,5
Lluïssorvítria
Color de la ratllablanc
Densitat2'39 - 2'4 g/cm³
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1,551 nβ = 1,555 nγ = 1,562
Pleocroismefort, incolor a blau
Angle 2Vmesurat: 32°
Dispersió òpticar > v feble
Fluorescència
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1922
SímbolVx Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]
No s'ha de confondre amb la bauxita, una roca.

La vauxita és un mineral de la classe dels minerals fosfats, que no ha de confondre's pel seu nom amb la roca Bauxita. Va ser descoberta l'any 1922 a la mina Siglo XX de Llallagua, a la Província de Rafael Bustillo (Bolívia), sent nomenada així en honor de George Vaux Jr., recol·lector de minerals nord-americà.[2]

Característiques químiques

[modifica]

És un fosfat hidroxilat i hidratat de ferro i alumini, sense anions addicionals.[3]

Formació i jaciments

[modifica]

Apareix com a mineral secundari derivat de l'alteració de l'apatita, en vetes metàl·liques d'origen hidrotermal.

Sol trobar-se associat a altres minerals com: wavel·lita, paravauxita o marcassita.

Referències

[modifica]
  1. «Vauxite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. Gordon (1922) Science: 56: 50.
  3. T. Djordjević, U. Kolitsch y J. Stojanovic, 2011.

Enllaços externs

[modifica]