Versaleta
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
La versaleta és un estil de tipus de lletra que consisteix en l'ús de lletres majúscules amb una mida una mica més alta que el cos de les minúscules i proporcions lleugerament diferents.
Les versaletes apareixen ja al segle XVI en mostres de caràcters tipogràfics de Claude Garamond a la foneria de Konrad Berner.
Originàriament, la versaleta s'utilitzava per destacar els noms propis de persones i de llocs. Actualment s'utilitza en els casos següents:
- Numerals romans referits a segles, paginació i seccions secundàries.
- Personatges a textos de teatre.
- Menció de l'autor al peu d'un text.
- La paraula article als encapçalaments de secció de textos legislatius.
- El títol d'una obra cada cop que es fa referència a dintre del seu propi text.[1]
Ús al Word
[modifica]Amb les tecles Ctrl+Shift+L es poden activar les versaletes al programa Word de Microsoft. Per desactivar les versaletes es torna a fer servir la mateixa drecera de teclat.
Referències
[modifica]- ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.292. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 8 desembre 2014].
Bibliografia
[modifica]- Pujol, Josep M.; Solà, Joan. Ortotipografia. Manual de l'autor, l'autoeditor i el dissenyador gràfic. Barcelona: Columna, 1995, p. 174,198. ISBN 9788478096329.