Xeresa
| |||||
| Tipus | municipi d'Espanya i municipi del País Valencià  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
| Província | Província de València | ||||
| Comarca | la Safor | ||||
| Capital | Xeresa (en)  | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 2.263 (2023) (133,12 hab./km²) | ||||
| Gentilici | Xereser, xeresera | ||||
| Idioma oficial | Valencià (predomini lingüístic) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 17 km² | ||||
| Altitud | 30 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Partit judicial | Gandia | ||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Tomàs Ferrandis Moscardó | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 46790 | ||||
| Codi INE | 46146 | ||||
| Codi ARGOS de municipis | 46146 | ||||
| Lloc web | xeresa.es | ||||
Xeresa és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Safor.
La seua activitat econòmica se centra sobretot en la indústria tarongera. Al seu terme hi ha el Mondúber (841 m. d'altitud).
Geografia
[modifica]El terme de Xeresa està situat a la banda septentrional de la Safor. El seu terme és predominantment muntanyós amb plecs d'orientació est-oest. Les serres de Xeresa, com a part del massís del Mondúber, són a la transició entre els grans sistemes muntanyosos Ibèric i Bètic. Les formacions càrstiques són nombroses i significatives.
El terme de Xeresa fita amb Simat, Benifairó de la Valldigna i Xeraco per Tramuntana. Fita amb Barx per Ponent, i amb Gandia pel Migjorn i per Llevant. L'accés al nucli urbà més directe és per la carretera N-332 o per l'AP-7, sent esta una de les dos eixides de l'Autopista del Mediterrani a la comarca de la Safor.
Història
[modifica]En temps de la conquesta cristiana era una alqueria àrab, les cases i terres de la qual, van ser repartides per en Jaume I a Jaume Palau, passant després a la família Almúnia, fins que va ser comprada pel Ducat de Gandia en 1487. Depengué eclesiàsticament de Gandia fins al 1535 per erigir-se en rectoria de morescos, i posteriorment se li annexionà Xeresa. El 1609 la seua població era de 100 focs, que quedaren deshabitats amb l'expulsió dels moriscos. La seua repoblació va començar el 1611, i el 1646 comptava amb només 25 cases. La població va créixer ràpidament en la primera meitat del segle xx, per a aturar-se després. Entre 1953 i 1957 es va procedir a l'arranjament i cobriment del barranc de Xeresa al seu pas pel nucli urbà.[1]
Clima
[modifica]El clima és mediterrani, amb hiverns suaus i estius calorosos.
Cultura
[modifica]La població compta amb una banda de música pertanyent a la "Societat Instructiva Unió Musical de Xeresa", fundada l'any 1909. El Club d'Esports de Muntanya CEM Corresendes de Xeresa. El grup de balls populars El racó de la Ferradura. La penya de dolçaina i tabal La Penya roja. El Club Muntanyer i Espeleològic de Xeresa, té una trajectòria d'estudi i divulgació de les cavitats naturals i senders de la Safor i més enllà. Centre d'Estudis i Investigacions Xeresans (CEIX). L'associació inicià la seua tasca en gener de 2000. La seua primera finalitat és la defensa i conservació del patrimoni cultural, històric, arquitectònic, mediambiental i social de Xeresa.
Economia
[modifica]El predomini del sector agrícola ja no és tan important des de la dècada dels vuitanta del segle passat. El sector agroindustrial, concretat en el tractament, magatzematge i transport de cítrics, continua sent important en l'economia xeresera. Però des de l'any 2002, quan s'executa el projecte de creació d'un polígon industrial, l'administració local intenta diversificar el tipus d'empresa i ampliar-ne el nombre.
Política i govern
[modifica]Composició de la Corporació Municipal
[modifica]El Ple de l'Ajuntament està format per 11 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 7 regidors de Compromís per Xeresa (Compromís) i 4 del Partit Popular (PP).
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
| Compromís per Xeresa | 
|
Ana Isabel Peiró Canet | 809 | 62,47% | 7 ( )
| |
| Partit Popular | 
|
Antonio Roselló Chulià | 415 | 32,05% | 4 ()
| |
| Altres candidatures[a] | 
|
62 | 4,79% | 0 | ||
| Vots en blanc |
|
9 | 0,69% | |||
| Total vots vàlids i regidors | 1.295 | 100 % | 11 | |||
| Vots nuls | 25 | 1,89% | ||||
| Participació (vots vàlids més nuls) | 1.320 | 79,23%** | ||||
| Abstenció | 346* | 20,77%** | ||||
| Total cens electoral | 1.666* | 100 %** | ||||
| Alcaldessa: Ana Isabel Peiró Canet (Compromís) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (7 vots de Compromís[2]) | ||||||
| Fonts: JEC,[3] JEZ Gandia,[4] M. Interior,[5] Periòdic Ara.[6] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) | ||||||
Alcaldes
[modifica]Des de 2019 l'alcaldessa de Xeresa és Ana Isabel Peiró Canet de Compromís per Xeresa (Compromís).
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979–1983 | Josep Peiró Chulià | AV | 19/04/1979 | -- |
| 1983–1987 | Josep Peiró Chulià | PSPV-PSOE | 28/05/1983 | -- |
| 1987–1991 | Antoni Vicent Moscardó Mascarell | PSPV-PSOE | 30/06/1987 | -- |
| 1991–1995 | Antoni Vicent Moscardó Mascarell | PSPV-PSOE | 15/06/1991 | -- |
| 1995–1999 | Cipriano Fluixà Castelló | UV-CCV | 17/06/1995 | -- |
| 1999–2003 | Cipriano Fluixà Castelló | UV | 03/07/1999 | -- |
| 2003–2007 | Cipriano Fluixà Castelló José Ferragud Bou Rosa Maria Cardona Aparisi |
PP PP PP |
14/06/2003 10/02/2005 24/10/2006 |
Dimissió/renúncia Dimissió/renúncia -- |
| 2007–2011 | Tomàs Ferrandis Moscardó | Bloc | 16/06/2007 | -- |
| 2011–2015 | Tomàs Ferrandis Moscardó | Bloc-Compromís | 11/06/2011 | -- |
| 2015–2019 | Tomàs Ferrandis Moscardó | Compromís | 13/06/2015 | -- |
| 2019-2023 | Ana Isabel Peiró Canet | Compromís | 15/06/2019 | -- |
| Des de 2023 | n/d | n/d | 17/06/2023 | -- |
| Fonts: Generalitat Valenciana[7] | ||||
Vegeu també
[modifica]Notes
[modifica]- ↑ També participaren a les eleccions de 2019: Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) (62 vots, 4,79%).
Referències
[modifica]- ↑ «Obres al Barranc (2)». La Cisterna n.6, 01-07-2001. [Consulta: 8 juliol 2011].
- ↑ Hernàndez Gimeno, Laura (Secretària de la Corporació). «Acta de la sessió extraordinària de constitució de la Corporació municipal de Xeresa», 15-06-2019.
- ↑ Junta Electoral Central «Resolución de 17 de septiembre de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora, Zaragoza, Ceuta y Melilla». Butlletí Oficial de l'Estat, 235, 30-09-2019, pàg. 107.453 [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ Junta Electoral de Zona de Gandia «Edicto de la Junta Electoral Zona de Gandia sobre proclamación de candidaturas a las elecciones locales convocadas el 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [Gandia], 82, 30-04-2019, pàg. 138 [Consulta: 25 juliol 2019].
- ↑ Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». Arxivat de l'original el 25 de juny 2019. [Consulta: 25 juliol 2019].
- ↑ Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Xeresa», 26-05-2019. [Consulta: 25 juliol 2019].
- ↑ Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Xeresa. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 10 juny 2020].
Enllaços externs
[modifica]
- Web de l'Ajuntament de Xeresa
- Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine.
- CEM Corresendes de Xeresa
