Yftisita-(Y)
 Yftisita-(Y) | |
|---|---|
| Espècie no aprovada per l'IMA | |
  | |
| Fórmula química | (Y,Dy,Er)₄(Ti,Sn)(SiO₄)₂O(F,OH)₆ |
| Epònim | itri, fluor, titani i silici |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.AG.25 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.AG.25 |
| Dana | 52.4.4.3 |
| Heys | 17.1.20 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Color | groc clar |
| Fractura | concoidal |
| Duresa | 3,5 a 4 |
| Lluïssor | resinosa |
| Diafanitat | transparent |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,690 nβ = 1,705 nγ = 1,710 a 1,712 |
| Birefringència | δ = 0,020 a 0,022 |
| Dispersió òptica | forta |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral no acreditat, nom invàlid, espècie rebutjada o proposta eliminada |
| Referències | [1][2] |
La yftisita-(Y) és un mineral de la classe dels silicats. El seu nom deriva de la seva composició: itri (Y), fluor (F), titani (Ti) i silici (Si).
Característiques
[modifica]La yftisita-(Y) és un silicat de fórmula química (Y,Dy,Er)₄(Ti,Sn)(SiO₄)₂O(F,OH)₆. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5 a 4. Es tracta d'un mineral desacreditat actualment per l'Associació Mineralògica Internacional, però aparentment vàlida des que va ser reportada una nova determinació de la seva estructura cristal·lina.[3] Es tracta d'una espècie idèntica a la posteriorment descrita mieïta-(Y).
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la yftisita-(Y) pertany a «09.AG: Estructures de nesosilicats (tetraedres aïllats) amb anions addicionals; cations en coordinació > [6] +- [6]» juntament amb els següents minerals: abswurmbachita, braunita, neltnerita, braunita-II, långbanita, malayaïta, titanita, vanadomalayaïta, natrotitanita, cerita-(Ce), cerita-(La), aluminocerita-(Ce), trimounsita-(Y), sitinakita, kittatinnyita, natisita, paranatisita, törnebohmita-(Ce), törnebohmita-(La), kuliokita-(Y), chantalita, mozartita, vuagnatita, hatrurita, jasmundita, afwillita, bultfonteinita, zoltaiïta i tranquillityita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta al jaciment de terres rares d'El'ozero, al massís de Western Keivy, a la península de Kola (óblast de Múrmansk, Rússia). També ha estat trobada a Ohkueyama, a la prefectura de Miyazaki (Regió de Kyushu, Japó), al massís Verkhnee Espe (Kazakhstan) i a Ytterby (Uppland, Suècia).
Referències
[modifica]
- ↑ «Yftisite-(Y)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 agost 2016].
- ↑ «Yftisite-(Y) Mineral Data» (en anglès). Webmineral. [Consulta: 8 agost 2016].
- ↑ Balko, V.P. & Bakakin, V.V. «The crystal structure of yftisite» (en rus). Zh. Strukt. Khim., 16, 1975, pàg. 837-842.