Vés al contingut

Les Tragedies de Séneca/Hercules

De Viquitexts
Sou a «Hercules»
Les Tragedies de Séneca
Sèneca
(traduït per Antoni de Vilaragut i Visconti)
(1914)
Açi comença la primera Tregedia de senecha la qual es intitulada de Ercules he es fundada breumet en la seguent istoria.


PARLA JUNO

Yo Juno son jermana del sobiran tronant Jupiter e aquest mom es solament romas auie per ço que p los diuersos adulteris de Jupiter he perdut lo nom de muller.

Tres furies son, la primera ha nom electo he es yra soptosa del pensament, la segona thesifona he es soptosa yra de la bocha, la terça ha nom maguera he escontinua yra de fet. Lo viçi obrat prosperament he benauenturada per la vulgar gent es apellada virtut he los bons he virtuosos obeexe he p tant al jorn de huy rao no esta en als sino tan solamet en fortalesa darmes he gran potencia he si algu guanya algua cosa p força darmes parli que pertangua a la sua justicia car la themor de les armes romp he trenca la justicia de la ley. Lo perillos cars ales veguades fir he compren aquell qui souen lo passa olasaia. Aquell qui lo ha lo seu linatge lo ha casa daltri he no la sua propia. Les coses violentes he forçades no son durables. Profitosa cosa es al hom victorios de perdonar he de dar pau a la part vençuda. El fin de la batalla es la victoria.


PARLA LIQUIO

Tu Maguera seras forçada de fer matrimoni ab mi puix nou vols fer per ton grat.

MAGUERA

Aquell pot esser forçat qui no sab soferrir mort.


LIQUIO

Puix hercules es mes que Rey p que sosten manament de cristeu.


MAGUERA

Ercules p exerçiçi desa virtut ha sostengut aquell manament que tu dius volenterosament, Per que fort manamet sobre cosa dura he deficil mostrar la virtut del home esser gran o ser nulla, vol dir que aquell que fa les grans coses ab sa volentat he p virtut, aquell manamet no es manamet, mes com se mana ha home flach he sinse virtut he que ho fa p força mostra la virtut sua ser nulla.


LIQUO

Tu penses que batallar ab les feres he mostruoses animals que es virtut.


MAGUERA

Dompdar he vençre les coses que tots los homens themen senyal es de gran virtut.


Demana amphitrion a theseu qui li diga de les coses que Ercules he ell veheren en linfern he theseu diu que en linfernal mon he perreros may espira ayre he que la scura nit esta en linfernal loch en lo qual estan totes coses themeroses he plenes de tristor, he no se que diga mes sino que el loch de la mort es pijor que la mort, he la vista de pluio es gran part del cruel regne, he tota cosa orrible que da pahor, a, altre tem a pluto he al seu esguardament.


AMPITRION

Ho mort cruel tot ço que el horient he loccident ventot creix per venir a tu, car aquell punt primer que dona la vida aquell mateix dona la mort, que lo hom quat veix comença amorir.


ERCULES

Tots aquells qui feren conpanya ab liquo e la tirania façam li conpanya axi mateix en la mort he pena.

ERCULES

La sobirana pau delga morir tota la gent he tot ferre sia conuertit en vs dagricoltura profitosa he no en vs de batalla.


AMPITRION

Hompni pare de les coses, deport de la vida humana, terme del dia conpanya de la nit que egualmet veus axi al Rey com al vasall tu forçes al vmanal linatge temeros de la mort ha emparar la longa mort.


ERCULES

Los peccats fets ab furor pus escusats son que aquells que son fets voluntariament he ab clara pensa.

ERCULES

Diu Ercules com li prengueren les sues armes he hac mort muller he fills plaume he molt me plau veure lo meu vencedor.


ERCULES

Que yo he per enemich aquell que nom mostra mon enemich.


AMPITRION

Qui ampitrion escusant Ercules, de aquestes morts la dolor solament es tua mes lo peccat es de Juno que daquell es lo peccat quil fa fer.


ERCULES

La mia vergonya no es axi perduda que p la mia vista tot hom me deia tembre he fugir.