Vés al contingut

fingir: diferència entre les revisions

De Viccionari
Contingut suprimit Contingut afegit
{{-ca-}}: doblet
m Neteja plantilla:trad
Línia 18: Línia 18:
{{inici}}
{{inici}}
* {{de}}: {{trad|de|fingieren}}
* {{de}}: {{trad|de|fingieren}}
* {{en}}: to {{trad|en|feign}}, {{trad|en|sham}}
* {{en}}: {{trad|en|feign}}, {{trad|en|sham}}
* {{es}}: {{trad|es|fingir}}
* {{es}}: {{trad|es|fingir}}
{{mig}}
{{mig}}

Revisió del 19:57, 26 maig 2021

Català

Oriental:  /finˈʒi/
Occidental:  nord-occidental /finˈd͡ʒi/, valencià /finˈd͡ʒiɾ/
  • Rimes: -i(ɾ)
  • Error de Lua a Mòdul:llista_de_termes a la línia 47: El primer paràmetre no és un codi de llengua vàlid.
  • Etimologia: Del llatí fingere ‎(«modelar, fer motlles, simular»), segle XV, doblet del patrimonial fènyer.

Verb

fingir trans.

  1. Pretendre que és certa una cosa que no ho és a través dels propis actes.

Conjugació

Paradigmes de flexió: fingeixo, fingeix, fingim

Sinònims

Traduccions

Plantilla:inici

Plantilla:mig

Plantilla:final

Vegeu també

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: fingir

Castellà

Peninsular: septentrional \fiŋˈxiɾ\, meridional \fiŋˈhiɾ\
Americà: alt \f(i)ŋˈxiɾ\, baix \fiŋˈhiɾ\, austral \fiŋˈxiɾ\

Verb

fingir ‎(present finjo, passat fingí, futur fingiré)

  1. fingir

Conjugació