Martina

Potser volíeu: martina

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /mərˈti.nə/, occidental /maɾˈti.na/
• Rimes: -ina
• Etimologia: Del llatí Martīna, femení de Martīnus, de Mārs el déu de la guerra segons la mitologia romana.

Nom propi

Martina f.

1. Prenom femení

Relacionats

• Martí

Traduccions

prenom femení

• Alemany: Martina ^(de)
• Basc: Martina ^(eu), Martiñe ^(eu)
• Castellà: Martina ^(es)
• Francès: Martine ^(fr)
• Gallec: Martiña ^(gl)
• Polonès: Martyna ^(pl)

Miscel·lània

• Síl·labes: Mar·ti·na (3)
• Anagrames: amartin, imantar, marinat, matinar, raïmant

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Albaigès, Josep M.. Diccionari dels Noms de Noia, 2009. Barcelona: Edicions 62, 1995, p. 134. ISBN 978-84-96863-94-1.

Anglès

• Pronúncia: /mɑɹˈtinə/

Nom propi

Martina

1. Prenom femení, equivalent al català Martina.

Basc

Nom propi

Martina anim.

1. Prenom femení, equivalent al català Martina.

Declinació

Nom propi animat en vocal Cas Indefinit Absolutiu Martina Ergatiu Martinak Datiu Martinari Genitiu Martinaren Comitatiu Martinarekin Benefactiu Martinarentzat Instrumental Martinaz Causal Martinarengatik Locatius Inessiu Martinarengan Ablatiu Martinarengandik Al·latiu Martinarengana Terminatiu Martinarenganaino Al·l. direcional Martinarenganantz Gen. locatiu Martinarenganako

Variants

• Martiñe