assentament

Català

Oriental:	central /ə.sən.təˈmen/
	balear /ə.sən.təˈment/, /ə.sən.təˈmen/
Occidental:	nord-occidental /a.sen.taˈmen/
	valencià /a.sen.taˈment/, /a.sen.taˈmen/

assentament m. ‎(plural assentaments)

Acció i efecte d'assentar o assentar-se.
Moviment de descens que fan els fonaments d'un edifici a mesura que reben les càrregues de l'estructura que suporten.
Part d'un element que s'assenta sobre un altre.
L'assentament de l'eix d'un rotor.
Apunt, particularment en el sentit comptable o legal.
Lloc on s'estableix una persona o una comunitat.
Un assentament amerindi als Estats Units. Un assentament ibèric prop del riu.
En el context del colonialisme, presència permanent de civil protegida per militars.
Diferència entre el calat de popa i el de proa.