Vés al contingut

bromo

De Viccionari

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): central /ˈbɾo.mu/, occidental /ˈbɾo.mo/

Verb

[modifica]

bromo

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de bromar.

Variants

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Basc

[modifica]

bromo inan. sing.

  1. brom

Relacionats

[modifica]

Declinació

[modifica]


Castellà

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈbɾo.mo/
  • Rimes: -omo

bromo m. ‎(només en singular)

  1. brom

Relacionats

[modifica]

Verb

[modifica]

bromo

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb bromar

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: bro·mo (2)

Esperanto

[modifica]

bromo ‎(incomptable, acusatiu bromon)

  1. brom

Relacionats

[modifica]

Italià

[modifica]
  • Pronúncia: /ˈbrɔː.mo/

bromo m. ‎(només en singular)

  1. brom

Relacionats

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: brò·mo (2)

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈbroː.moː/

brōmō

  1. datiu singular de brōmum
  2. ablatiu singular de brōmum

Portuguès

[modifica]

bromo m. sing.

  1. brom

Relacionats

[modifica]