creu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈkɾɛw/ⓘ
	balear /ˈkɾəw/, /ˈkɾɛw/
Occidental:	/ˈkɾew/

• Rimes: -ɛw
• Etimologia: Del català antic crou, del llatí crŭx, segle XIII.

Nom

creu f. ‎(plural creus)

1. Símbol format per dues línies que s'intersequen, normalment de forma perpendicular.
2. Per extensió, qualsevol símbol compost per quatre elements equidistants que parteixen d'un mateix punt central.
3. Instrument de tortura.

   Jesús va morir a la creu.

4. Revers d'una moneda (figuradament, també d'una situació donada).
5. (nàutica) En les embarcacions de vela, en vergues de les veles quadrades, part central, que correspon a la part que interseca amb el pal.
6. (nàutica) En les embarcacions de vela, part de la vela que correspon a la zona homònima de la verga.

Compostos i expressions

• Creu de Ferro: Condecoració de l'exercit alemany en forma de creu de malta amb els laterals dels triangles en forma còncava. És de color negre.
• creu de Ferro: Cim a la comarca del Berguedà.
• creu de Lorena: La formada per una barra vertical que travessa pel mig una de més petita i més amunt una altra igual a l'anterior o encara més petita.
• creu de Malta: La que cada braç és un triangle, un símbol semblant al triangle però amb els costats que toquen al centre de la creu en forma còncava, o bé, un símbol semblant a un triangle però amb el costat oposat al centre de la creu dividit en dos segment rectes i enfonsat cap a dins el triangle. En tots els casos tots quatre braços són iguals i simètrics respecte el centre de la creu i s'uneixen per l'angle agut.
• creu de Sant Andreu: la formada per dues barres creuades obliqües com una X.
• creu de Sant Jaume: la llatina, però amb filigranes als extrems que recorden la flor de llis, llevat de l'extrem inferior que té forma de punta de llança apuntant avall.
• creu gammada: la que té els braços en forma de recta doblegada en angle recte, tots doblegats en el sentit de les agulles del rellotge, o bé, tots doblegats en el sentit invers.
• Creu de Sant Jordi: Màxima condecoració oferida per la Generalitat de Catalunya.
• creu de Sant Jordi: La formada per una creu vermella sobre fons blanc. La creu és de barres vertical i horitzontal i els seus extrems toquen els de l'escut o bandera o del camp en el que està inscrita.
• creu de Sant Pere: Creu llatina invertida.
• creu de tau: Aquella que té forma de "T" majúscula pel fet de mancar-li el braç superior i ser més llarg l'inferior.
• creu de terme: La que forma un monument i marca el límit (actual o antic) d'una població.
• creu grega = la formada per dues barres idèntiques, una de vertical i l'altre d'horitzontal creuades just pel centre.
• creu llatina = la formada una barra vertical que creua pel mig una d'horitzontal i que té el braç de sota més llarg que els altres.
• fer-se creus: sorprendre's d'una cosa negativa
• ser la seva creu: les coses dolentes que ha de suportar
• amb els braços en creu: braços estesos

Sinònims

• calvari, suplici
• condecoració
• marca

Traduccions

Símbol format per dues línies

• Albanès: kryq ^(sq) m.
• Alemany: Kreuz ^(de) n.
• Anglès: cross ^(en)
• Àrab: صَلِيب‎ ^(ar) m.
• Armeni: խաչ ^(hy) ‎(khatx)
• Belarús: крыж ^(be) m. ‎(krij)
• Búlgar: кръст ^(bg) m. ‎(krast)
• Castellà: cruz ^(es) f.
• Eslovac: kríž ^(sk) m.
• Eslovè: križ ^(sl) m.
• Esperanto: kruco ^(eo)
• Estonià: rist ^(et)
• Finès: risti ^(fi)
• Francès: croix ^(fr) f.
• Friülà: crôs ^(fur) f.
• Gallec: cruz ^(gl) f.
• Georgià: ჯვარი ^(ka) ‎(djvari)
• Grec: σταυρός ^(el) m. ‎(stavrós)
• Ido: kruco ^(io)
• Irlandès: crois ^(ga) f.
• Islandès: kross ^(is) m.
• Italià: croce ^(it) f.
• Japonès: 十字 ^(ja)
• Kazakh: крест ^(kk) ‎(krest)
• Kirguís: крест ^(ky) ‎(krest)
• Kurd: xaç ^(ku)
• Llatí: crux ^(la) f.
• Luxemburguès: Kräiz ^(lb) n.
• Macedoni: крст ^(mk) m.
• Malai: silang ^(ms)
• Maltès: salib ^(mt) m.
• Mongol: загалмай ^(mn)
• Noruec: kryss ^(no) n.
• Occità: crotz ^(oc) f.
• Polonès: krzyż ^(pl) m.
• Portuguès: cruz ^(pt) f.
• Quítxua: chaka ^(qu)
• Romanès: cruce ^(ro) f.
• Rus: крест ^(ru) m. ‎(krest)
• Serbocroat: криж ^(sh), križ ^(sh) m., крст ^(sh), krst ^(sh) m.
• Suahili: msalaba ^(sw)
• Suec: kors ^(sv) n., kryss ^(sv) n.
• Turc: çarpı ^(tr)
• Txec: kříž ^(cs) m.
• Vietnamita: chữ thập ^(vi)
• Xinès: 十字 ^(zh) ‎(shízì)

Instrument de tortura

• Alemany: Kreuz ^(de) n.
• Anglès: cross ^(en)
• Castellà: cruz ^(es) f.
• Eslovè: križ ^(sl) m.
• Francès: croix ^(fr) f.
• Italià: croce ^(it) f.

Revers d'una moneda

• Anglès: tail ^(en)
• Castellà: cruz ^(es) f.

Verb

creu ‎(infinitiu creure)

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de creure.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb creure.

Verb

creu ‎(infinitiu creuar)

1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de creuar.

Variants

• creuo, creue, creui

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrama: cure