declivis

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /dəˈkɫi.βis/, balear /dəˈkɫi.vis/
Occidental:	nord-occidental /deˈkɫi.βis/
	valencià /deˈkɫi.vis/, /deˈkɫi.βis/

• Rimes: -ivis

Nom

declivis m. pl.

1. Forma plural de declivi.

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /deːˈkliː.wɪs/
• Etimologia: De la unió del prefix de- ‎(«procedència») amb clīvus ‎(«vessant»).

Adjectiu

dēclīvis m., f., dēclīve n.

1. descendent, baixant

Declinació

Tercera declinació, nominatiu amb dues terminacions.

Cas	Singular			Plural
	Masc./Fem.	Neutre		Masc./Fem.	Neutre
Nominatiu	dēclīvis	dēclīve		dēclīvēs	dēclīvia
Vocatiu	dēclīvis	dēclīve		dēclīvēs	dēclīvia
Acusatiu	dēclīvem	dēclīve		dēclīvēs	dēclīvia
Genitiu	dēclīvis			dēclīvium
Datiu	dēclīvī			dēclīvibus
Ablatiu	dēclīvī			dēclīvibus