demanésseu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /də.məˈne.səw/, occidental /de.maˈne.sew/

Informal: /de.maˈne.sɛw/

• Rimes: -esew

Verb

demanésseu

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb demanar.

   [Vosaltres/vós] demanéssiu, demanésseu, demanàsseu, demanàssiu o demanàreu.