Vés al contingut

destruir

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  /dəs.tɾuˈi/
Occidental:  nord-occidental /des.tɾuˈi/
valencià /des.tɾuˈiɾ/, /des.tɾuˈi/
  • Rimes: -i(ɾ)
  • Homòfon: destruí
  • Etimologia: Del llatí destruere, segle XII, format pel prefix des- ‎(«contrari a») i el verb strŭĕre ‎(«amuntegar, construir»), segle XII.

Verb

[modifica]

destruir trans.

  1. Desfer allò que estava construït.
  2. Portar a la ruïna, física o moral, d'una persona.
  3. Deixar sense possibilitat de funcionament.

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: destrueixo, destrueix, destruïm

Sinònims

[modifica]

Relacionats

[modifica]

Derivats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: des·tru·ir (3)

Vegeu també

[modifica]

Castellà

[modifica]
Peninsular: septentrional /desˈtɾwiɾ/, meridional /dehˈtɾwiɾ/
Americà: alt /d(e)sˈt͡swiɾ/, baix /dehˈtɾwiɾ/

Verb

[modifica]

destruir ‎(present destruyo, passat destruí, futur destruiré)

  1. destruir

Conjugació

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: des·truir (2)