esfulladís

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əs.fu.ʎəˈðis/
	balear /əs.fu.ʎəˈðis/, /əs.fu.jəˈðis/
Occidental:	/es.fu.ʎaˈðis/

• Rimes: -is
• Etimologia: De esfullar i el sufix -ís, segle XIX.

Adjectiu

esfulladís m. ‎(femení esfulladissa, plural masculí esfulladissos, plural femení esfulladisses)

1. Que s’esfulla, que perd les fulles o pètals fàcilment.

Variants

• desfulladís

Miscel·lània

• Síl·labes: es·fu·lla·dís (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB