improviso
Aparença
Potser volíeu: improvisó
Català
[modifica]Verb
[modifica]improviso
- Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de improvisar.
- (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb improvisar.
- (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb improvisar.
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: im·pro·vi·so (4)
Castellà
[modifica]- Pronúncia(i):
- Peninsular: \im.pɾoˈβi.so\
- Americà: alt /im.pɾoˈbi.s(o)/, baix \im.pɾoˈβi.so\
- Rimes: -iso
- Etimologia: Del llatí improvīsus.
Adjectiu
[modifica]improviso m. (femení improvisa, plural masculí improvisos, plural femení improvisas)
Sinònims
[modifica]Derivats
[modifica]Compostos i expressions
[modifica]Verb
[modifica]improviso
- primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb improvisar
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: im·pro·vi·so (4)
Vegeu també
[modifica]- Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre improviso
Categories:
- Verbs en primera persona del singular del present d'indicatiu en català
- Verbs en primera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Mots en català de 4 síl·labes
- Derivats del llatí al castellà
- Adjectius en castellà
- Formes verbals en castellà
- Mots en castellà de 4 síl·labes