Vés al contingut

insignis

De Viccionari

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈɪn.sɪ.ŋnɪs/
  • Etimologia: Format pel prefix in- ‎(«relacionat amb») i el terme signum ‎(«senyal, identificador»).

Adjectiu

[modifica]

īnsignis m., f., īnsigne n. ‎(comparatiu īnsignior, superlatiu īnsignissimus)

  1. classificat, etiquetat
  2. distingit

Declinació

[modifica]

Tercera declinació, nominatiu amb dues terminacions.

Cas Singular Plural
Masc./Fem. Neutre Masc./Fem. Neutre
Nominatiu īnsignis īnsigne īnsignēs īnsignia
Vocatiu īnsignis īnsigne īnsignēs īnsignia
Acusatiu īnsignem īnsigne īnsignēs īnsignia
Genitiu īnsignis īnsignium
Datiu īnsignī īnsignibus
Ablatiu īnsignī īnsignibus

īnsignis

  1. genitiu singular de īnsigne