Vés al contingut

limo

De Viccionari
Potser volíeu: limó

Castellà

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈli.mo/
  • Rimes: -imo
  • Etimologia: Del llatí limus.

limo m. ‎(plural limos)

  1. llim

Verb

[modifica]

limo

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb limar

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: li·mo (2)
  • Anagrama: molí

Vegeu també

[modifica]
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre limo
  • limo. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juny 2014].

Italià

[modifica]
  • Pronúncia: /ˈliː.mo/

limo m. ‎(plural limi)

  1. llim

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: lì·mo (2)

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈliː.moː/
  • Etimologia: [1]De lima. [2]De limus.

Verb

[modifica]

līmō ‎(1a present?), līmās ‎(2a present), līmāre ‎(infinitiu), līmāvī ‎(perfet), līmātum ‎(supí)

  1. llimar
  2. enfangar

Adjectiu

[modifica]

līmō

  1. datiu masculí singular de līmus
  2. datiu neutre singular de līmus
  3. ablatiu masculí singular de līmus
  4. ablatiu neutre singular de līmus

līmō

  1. datiu singular de līmus
  2. ablatiu singular de līmus