ma

Potser volíeu: MA, mà, mä

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾: (àton) oriental /mə/, occidental /ma/
Homòfons: m'ha, mà
Etimologia: Adjectiu: del llatí vulgar *ma, contracció proclítica del clàssic mea, segle XIV.
Etimologia: Interjecció: reducció col·loquial de mira.
Etimologia: Nom: reducció infantil de mam.

ma f. ‎(plural mes)

Possessius en català

Posseïdor/persona		singular		plural
Posseïdor/persona		masculí	femení	masculí	femení
tònic
Un sol	1a	(el) meu	(la) meva, meua¹, mia²	(els) meus	(les) meves, meues¹, mies²
	2a	(el) teu	(la) teva, teua¹, tua²	(els) teus	(les) teves, teues¹, tues²
	3a	(el) seu	(la) seva, seua¹, sua²	(els) seus	(les) seves, seues¹, sues²
Més d’un	1a	(el) nostre	(la) nostra	(els/les) nostres
	2a	(el) vostre	(la) vostra	(els/les) vostres
	3a	llur³		llurs³
	3a	(el) seu	(la) seva, seua¹	(els) seus	(les) seves, seues¹
àton
Un sol	1a	mon⁴	ma⁴	mos⁴	mes⁴
	2a	ton⁴	ta⁴	tos⁴	tes⁴
	3a	son⁴	sa⁴	sos⁴	ses⁴
¹⁾ Dialectal i valencià ²⁾ Antic, poètic i alguerès ³⁾ Literari ⁴⁾ Antic i fossilitzat.

ma

ma f. ‎(només en singular)

ma

ma