Vés al contingut

mero

De Viccionari
Potser volíeu: mero-

Català

[modifica]
Oriental:  central /ˈme.ɾu/
balear /ˈme.ɾo/, /ˈme.ɾu/
Occidental:  /ˈme.ɾo/
  • Rimes: -eɾo
  • Etimologia: Del castellà mero, segle XIX.

mero m. ‎(plural meros)

  1. (peixos) corball de roca
  2. (peixos) anfós

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
  • Obres de referència: DIEC, GDLC
  • mero. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia.

Castellà

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈme.ɾo/
  • Rimes: -eɾo
  • Etimologia: Adjectiu: del llatí merus.
  • Etimologia: Nom: del llatí *merus, de merulus, de merula ‎(«peix de roca»).

Adjectiu

[modifica]

mero m. ‎(femení mera, plural masculí meros, plural femení meras)

  1. mer

Derivats

[modifica]

mero m. ‎(plural meros)

  1. (peixos) anfós
  2. (peixos) anfós bord
  3. (peixos) trotllo
  4. (peixos) dot

Verb

[modifica]

mero

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb merar

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre mero